Abd-Al·lah ibn Àmir: diferència entre les revisions

Va iniciar campanyes a l'est i després d'uns triomfs a [[Fars]] ([[650]]) on foren conquerides [[Eshtakhr]], [[Darabdjird|Dārābīerd]], i Gōr ([[Firuzabad]]), i va seguir al [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] però es va aturar a [[Tabasayn]]. En la següent campanya es va dirigir a [[Nishapur]] on va trobar una mica de resistència però la ciutat fou conquerida després d'uns mesos de setge i va pagar un fort tribut; altres ciutats de la regió van també capitular i van pagar contribucions ([[651]]). La darrera fortalesa que resistia, [[Ciutat de Merw|Marv al-Rud]], va capitular el [[652]]; els musulmans sembla que es van aturar al [[Amudarià|Oxus]] i probablement es va negociar amb els principats [[heftalites]] de la regió per prevenir qualsevol amenaça immediata.

Entre el [[662]] i el [[664]] els seus generals van reconquerir [[Sistan]] i [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] que s'havien perdut als darrers anys. En canvi a Bàssora els disturbis causats per les lluites tribals foren freqüent i Ibn Amir va dubtar d'actuar amb contundència per no agreujar la situació i Muawiya el va acabar destituint en favor de [[Ziyad ibn Abih]] considerat un governador més enèrgic. Ibn Amer a més de parent de Muawiya era sogre del seu fill Yazid (futur [[Yazid I]]); el califa el va voler compensar i li va oferir la mà de la seva pròpia filla i molts diners.