Nasr II ibn Àhmad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: innecessaria > innecessària
m Robot substituint enllaç ambigu a Khurasan per Khorasan (província d'Iran) en el marc de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat 2014
Línia 1:
'''Nasr II ibn Àhmad ibn Ismaïl Amir al-Said''' (L'emir Feliç) fou un emir [[samànida]] de [[Transoxiana]] i [[Khorasan (província d'Iran)|Khurasan]] que va governar del [[914]] al [[943]].
 
El seu pare [[Àhmad ibn Ismaïl]] va morir assassinat el gener del 914 per un grup de turcs de la seva guàrdia de palau suposadament molestos pels contactes excessius de l'emir amb els ulemes, en un complot que segons l'historiador [[Gardizí]] estava dirigit pel secretari de la cort Abu-l-Hàssan. El seu successor fou el seu fill Nasr ibn Àhmad que era menor d'edat (tenia només 8 anys) i van esclatar disturbis; el seu oncle Ishaq ibn Àhmad es va revoltar a [[Samarcanda]] reclamant el tron, els [[saffàrides]] van recuperar el poder a [[Sistan]] i els alides es van consolidar al [[Tabaristan]] sota [[Hàssan al-Utruix]]. També hi van haver revoltes a [[Nishapur]] (dirigida pel fill d'Ishaq, [[Abu-Sàlih Mansur ibn Ishaq]]) i a [[Fergana]], de membres de la família i al [[Khorasan (província d'Iran)|Khurasan]], del governador local. Va exercir la regència el visir [[Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani]] que es creu que va poder capturar vers el 915 a Ishaq, i el fill d'aquest va morir i va fer innecessària la lluita, però no va aconseguir estabilitzar la situació. Després fou btreument visir Abu-l-Fadl ibn Yaqub an-Naysaburí fins que el 922 va pujar al poder el visir [[Abu l-Fadl Muhammad ibn Ubayd Allah al-Balami]] que va ocupar el càrrec fins al 937/938.
 
L'exèrcit samànida va lluitar a la part occidental contra els [[zayàrides]] del [[Tabaristan]] i guerrers [[daylamites]] com [[Asfar ibn Shiroya]] o [[Makan ibn Kaki]], a vegades amb èxit, però la seva autoritat a [[Rayy]] fou precària. El 930 va esclatar una revolta popular a [[Bukharà]] en favor dels germans de l'emir, que aquest tenia empresonats, i un d'aquestos, [[Yahya ibn Nasr]], fou posat al tron, però no es va poder sostenir per l'habilitat del visir enfrontant als germans entre ells. El [[933]] els ziyàrides van restituir el [[Gurgan]] i van pagar tribut per Rayy. [[Wushmgir ibn Ziyar]] va succeir al seu germà [[Mardawidj ibn Ziyar]] (928-935) el 935 i va reconèixer la sobirania samànida. El 937/938 el fill d'Abu Abd Allah Muhammad ibn Ahmad al-Djayhani, de nom [[Abu Ali ibn Muhammad ibn Muhammad al-Djayhani]] va pujar al poder com a visir, fins al 941. En aquest temps es va instal·lar a [[Transoxiana]] una ''dawa'' ismaïlita fatimita, dirigida pel ''dai'' Muhammad ibn Ahmad Nakhshabi (o Nasafi) que va intentar convertir a l'emir.