Comtat d'Autun: diferència entre les revisions

El '''comtat d'Autun''' era un [[Comtatcomtat (territoriedat mitjana)|comtat feudal]] del [[Regne dels Francs]] i després del [[Regne de França]] que ja s'esmenta ja abans de [[Carlemany]] (finals del [[segle VIII|s. VII]]) fins al [[960]] quan fou unit al [[ducat de Borgonya]].

Després del [[752]] apareix un comte anomenat [[Adalelm]]. El segueix [[Teodoric I d'Autun|Teodoric I]] i a aquest el seu fill [[Teodoric II]] i després el nét [[Teodoric III]]. El [[828]], a la mort de Teodoric va passar a [[Eudes d'Orleans]], tot i que el fillol de Teodoric, [[Bernat de Septimània]], el reclamava. Eudes va morir el [[834]] en les guerres civils i en el repartiment del [[835]] va ser donat a Bernat. Desposseït Bernat dels seus honors va ser assignat a [[Guerí de Provença]], rival de Bernat, el [[844]], i d'aquest va passar al seu fill Isembard. Aquest desapareix cap al [[858]] no se sap si perquè va ser destituir per participar en una revolta o perquè va morir i li va succeir el seu germà [[Humfrid]] duc de Gòtia i Septimània (la relació entre Isembard i Humfrid no està encara demostrada). Revoltat Humfrid es va procedir al repartiment dels seus honors el [[864]] i Autun va correspondre a [[Bernat Plantapilosa]], després comte d'[[Alvèrnia]] que a les poques setmanes es va revoltar i fou destituït. El comtat va ser donat a Robert el Fort comte de [[Nevers]], que no el va poder ocupar fins al [[965]] i va morir l'any següent quan ja Bernat s'havia reconciliat amb el rei, que li va tornar Autun. El [[876]] va passar a [[Bernat de Gòtia]] aprofitant una reorganització de l'administració, en la qual Bernat Plantapilosa va quedar exclòs per estar presoner de Lluís el jove d'Alemanya. El [[878]], revoltat Bernat de Gòtia, va ser desposseït de tots els seus honors i el comtat d'Autun assignat al cambrer reial Teodoric IV. El [[879]] Bosó va prendre el poder a la regió i es va proclamar comte, però va cedir el comtat al seu germà Ricard, del que va passar al seu fill Raül, i al germà d'aquest, Hug el negre. El [[952]] va passar al seu gendre (casat amb Ermengarda, filla d'Hug el negre) Gilbert o Giselbert de Chalon duc de Borgonya que al morir el [[956]] el va deixar a la seva filla Lietgarda, sota la tutela d'Hug el gran; la filla es va casar el [[960]] amb Otó, fill d'Hug el gran amb qui el comtat va quedar vinculat a la casa ducal de [[Borgonya]].

* [[Adalelm d'Autun|Adalelm]] vers 790

* [[Hug de Borgonya|Hug el negreNegre]] 936-952 (duc de Borgonya)

* [[Ermengarda de Borgonya|Ermengarda]] 952-956 (duquessa de Borgonya)

* [[Hug el Gran (robertià)|Hug el Gran]], tutor 956