Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Traient enllaços superflus a articles d'anys
m Robot substituint enllaç ambigu a Berà per Berà I en el marc de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat 2014
Línia 1:
'''Ayxun ibn Sulayman ibn Yaqdhan al-Arabí''' (en [[àrab]] '''عيشون بن سليمان بن يقظان العرابي''', ''ʿAyxūn ibn Sulaymān ibn Yaqẓān al-ʿArābī'') (segles [[segle VIII|VIII]]-[[segle IX|IX]]), més conegut com a '''Ayxun''' o '''Aissó''', era probablement fill del [[valí]] de [[Barcelona]] [[Sulayman ibn Yaqdhan al-Kalbí al-Arabí]].<ref name=TMV/><ref name="Diccionari">''Diccionari d'Història de Catalunya''; ed. 62; Barcelona; 1998; ISBN 84-297-3521-6; p. 18; entrada "Aissó, revolta d'"</ref> Fou conegut per encapçalar la rebel·lió contra [[Bernat de Septimània]] al [[comtat d'Osona]], entre el 826 i el [[827]].
 
La seva personalitat és controvertida. Les notícies d'Ayxun provenen bàsicament de l'obra de l'historiador àrab [[Al-Udhrí]], que justament és un autor ben documentat. La identificació d'Ayxun amb Aissó no s'ha pogut confirmar fefaentment i es podria tractar de dues persones diferents amb nombroses coincidències biogràfiques i semblances personals. [[Ramon d'Abadal i de Vinyals]] pensa que Aissó era un magnat got,<ref name=AB>{{citar llibre |cognom= d'Abadal i de Vinyals|nom= Ramon |enllaçautor= Ramon d'Abadal i de Vinyals |títol= El domini carolingi a Catalunya |url= http://books.google.cat/books?id=7jkFTAKyPnkC&pg=PA27&lpg=PA27&dq=Abd+al-Malik+ibn+Katan&source=bl&ots=wxUWWoKibq&sig=hFcVapzbCZiOTNu338FhTLld5dU&hl=ca&ei=6DE7SqiOPNzLjAebnaAH&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum= |llengua= català |editorial= Institut d'Estudis Catalans |lloc= |data= |any= 1986 |pàgines= p.86-92 |isbn= 84-7283-082-9 |ref= }}</ref> potser lloctinent o fidel de l'ex-comte de Barcelona [[Berà I|Berà]]. D'altres l'identifiquen amb el fill de [[Sulayman al-Arabí]] i germà de [[Matruh ibn Sulayman al-Arabí|Matruh]], [[valí]] de [[Barcelona]] des d'almenys el [[777]] fins al [[780]].
 
== Aliat de Carlemany ==
Línia 14:
== La revolta d'Aissó ==
{{Principal|Revolta d'Aissó}}
Les guarnicions dels castells li eren favorables per lleialtat a [[Berà I|Berà]], i se li van unir en la [[Revolta d'Aissó|revolta en contra del nou comte]], [[Bernat de Barcelona]]. Solament el castell de [[Roda de Ter]] es va resistir i fou destruït pels sublevats. Molts gots nobles es van unir a Aissó i entre ells [[Guillemó]] o Guillemundus, fill de Berà, que era comte de [[comtat de Rasès|Rasès]] i [[comtat de Conflent|Conflent]]. Fins i tot es varen reclutar musulmans partidaris de la pau amb els francs. Des de la zona central que ocupava, Aissó va sotmetre a càstig el [[comtat de Cerdanya]] i la regió del [[Vallès]].
 
Bernat, que no tenia encara els trenta anys, va demanar ajuda a l'Emperador [[Lluís el Pietós]] i la va rebre, bastant minsa però suficient per tenir a ratlla els rebels; també el van ajudar alguns nobles locals gots o ''[[hispani]]''. Per això Aissó es va veure obligat a sol·licitar ajuda de l'[[emir de Còrdova]], [[Abd-ar-Rahman ibn al-Hàkam|Abd-ar-Rahman II]], al que va enviar una ambaixada presidida pel seu germà. L'emir va enviar al general [[Ubayd-Al·lah Abu-Marwan]] conegut també com a Al-Balansí (de València), que va arribar a [[Saragossa]] el maig del [[827]]. D'allí va passar a territori del [[comtat de Barcelona]], arribant a la capital a l'estiu, i assetjant-la però sense èxit, saquejant, això sí, els voltants. Van passar llavors a [[Girona]] que tampoc van poder ocupar ([[10 d'octubre]] del [[827]]).