Muci de Bizanci: diferència entre les revisions

Possiblement durant l'expansió bizantina del segle VI, el culte es va introduir a Occident, arribant a Catalunya. Hi ha capelles o esglésies del sant a [[Cànoves (Cànoves i Samalús)]], [[Rubí]], la capella de l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]] de Barcelona o el santuari de la Mare de Déu del Coll, també a Barcelona.

A [[Rubí]] hi ha l'ermita de Sant Muç, on cada 13 de maig hi té lloc un [[aplec]]. Hi ha diverses colles exclusivament formades per a l'assistència a l'aplec, el nombre de les quals arribà a ésser molt nombrós, i algunes amb gran quantitat de membres. Durant el segle XIX, les colles eren només de [[Barcelona]], establertes al barri del [[El Raval|Raval]], on el sant tenia una capella a l'[[Hospital de la Santa Creu de Barcelona|Hospital de la Santa Creu]]. Era el patró popular dels [[camús|camussos]] o ''xatos'': la colla de Sant Muç estava formada, per tant, per homes de nas camús, tot i que amb el temps es permeté que qualsevol en formés part, però sempre homes. Es crearen, arran d'una divisió de la colla i de conflictes per la possessió de l'estendard les colles '''Xatos Nous de la Bandera Vella''' i '''Xatos Vells de la Bandera Nova'''; avui l'estendard es conserva al Museu de Rubí. Portaven un barret de palla o de feltre tou, segons les colles, brusa de coloraines, pantalons de cotó de to clar, calçons í espardenyes de vetes. Si durant l'any havia mort algun company, la cinta de la brusa, la del barret i la corbata eren de color negre. A la motxilla duien un got de vidre, un plat de llauna, cullera i forquilla