Diferència entre revisions de la pàgina «Korg M1»

22 bytes afegits ,  fa 5 anys
m
m (Bot: Traient 7 enllaços interwiki, ara proporcionats per Wikidata a d:q954204)
 
==Fonaments==
 
El funcionament intern del Korg M1 era bastant senzill: oferia enregistraments d'instruments reals (''samples'') com [[guitarra|guitarres]], [[piano]]s, [[flauta|flautes]] o [[veu]]s humanes com a base per crear els seus sons, combinats amb formes d'ona sintetitzades. La [[polifonia]] de l'instrument (16 veus com a màxim) depenia del nombre d'elements que intervinguessin en la creació dels sons; el Korg M1 disposava d'una [[memòria d'ordinador|memòria]] interna de 4 MB, que es traduïa en un total de 144 sons de partida. Aquest mètode de síntesi havia estat ja presentat pel [[Roland D-50]], però el Korg M1 posseïa una paleta sonora més diversa.
 
Per modular el so i afegir-li elements extra, l'M1 comptava amb un [[filtre electrònic|filtre]] —digital, passa-baixes, amb generador de contorns independent, però sense control de [[Ressonància acústica|ressonància]]—, un generador de contorns ([[VCA]]) i un arsenal d'efectes sonors que incloïen [[eco]], [[reverberació]] i molts d'altres. També incloïa un [[seqüenciador]] de 8 pistes, amb moltes funcions innovadores per a l'època.
 
L'aparell fou presentat el [[1988]] a la fira NAMM de [[Califòrnia]]; la varietat dels seus sons i la possibilitat de compondre i enregistrar cançons senceres utilitzant el seqüenciador i els efectes digitals van convertir-lo aviat en un èxit. Molts dels seus sons (en particular el [[piano]] i la [[guitarra]]) foren extensament utilitzats pels artistes de la naixent escena [[dance]] de principis dels [[anys 90]]. Degut a aquest èxit, Korg i d'altres empreses s'especialitzaren a oferir targetes de memòria que contenien nous sons per als usuaris.
219.987

modificacions