Primer califat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{Estat desaparegut
| nom_oficial = Primer califat<br />('Califat dels raixidun')
|nom_complet = الخلافة الراشدية
|nom_comú =
|continent =
|forma_de_govern = [[Califat]]
|status =
|any_inici = 632
|any_fi = 661
|esdeveniment_inici =
Línia 25:
|data_esdeveniment_anterior2 =
|p1 = Medina
|bandera_p1 = blank.png
|p2 = Imperi Sassànida
|bandera_p2 = Sassanid empire map.png
|p3 =
|bandera_p3 =
|s1 = Omeia (llinatge)Omeies
|bandera_s1 = blank.png
|s2 =
Línia 77:
== Abu-Bakr as-Siddiq (632–634) ==
{{Principal|Abu-Bakr as-Siddiq}}
A la seva mort, Muhàmmad no va indicar qui havia de ser el seu successor. Mentre la majoria del poble plorava la seva pèrdua, es va organitzar un [[cop d'Estatestat]] per garantir l'estabilitat del regne que havia fundat. Abu-Bakr, que havia estat nomenat director de la pregària dels divendres pel mateix Muhàmmad, assumeix tots els títols d<nowiki>'</nowiki>''[[amir al-muminín]]'', o "Príncep dels Creients" i de califa, o "Successor del Profeta", i es posa així al front de l<nowiki>'</nowiki>''[[umma (islam)|umma]]'', establint el primer [[califat]].
 
Aquest cop d'Estatestat marca l'inici de la divisió de l'islam entre [[xiisme|xiïtes]] i [[sunnisme|sunnites]], ja que els primers eren partidaris d'[[Alí ibn Abi-Tàlib]] i consideraven als descendents del Profeta com els únics hereus legítims. Alí mateix era gendre de Muhàmmad.
 
Durant el regnat d'Abu-Bakr es realitzen diverses ofensives sobre [[Regió de Síria|Síria]], l'[[Iraq]] i [[Egipte]], però la gran majoria dels esforços militars es dediquen a l'eradicació de la dissidència interna i la submissió d'algunes tribus àrabs independents. Finalment, mor el [[23 d'agost]] de [[634]], nomenant successor Úmar ibn al-Khattab.
Línia 95:
El califa Uthman ibn Affan, marit de dues de les filles del Profeta, fou l'elegit com a legítim successor. Va orientar les seves preferències de l'aristocràcia medinesa a la mequinesa, col·locant familiars seus al capdavant de les províncies de l'imperi, en un intent de centralització. Això li va suposar fortes crítiques, fins i tot en l'àmbit religiós, per la qual cosa es va veure forçat a crear escoles alcoràniques per establir una ortodòxia. Igualment, durant el seu govern fou fixat el text definitiu de l'[[Alcorà]].
 
Va iniciar atacs contra [[Xipre]] i [[Sicília]], donant preferència al front occidental, on [[Abd-Al·lah ibn Sad]] va guanyar als bizantins la [[batalla naval de Dhat as-Sawari]] en la que la flota bizantina fou destruïda (655/656).<ref>Ridpath, John Clark. ''Ridpath's Universal History'', Merrill & Baker, Vol. 12, New York, p. 483.</ref> Per l'est es va completar la conquesta de l'imperi sassànida, arribant fins a [[KhurasanKhorasan (província del Califat)|Khorasan]]. Pel nord, es van ampliar els dominis al voltant de la [[mar Càspia]].
 
Però les rivalitats entre diferents sectors islàmics, sobretot pel que fa als afers del botí i de la terra, varen ocasionar que, el [[17 de juny]] de [[656]], un grup de soldats destinats a l'Egipte entrés a casa seva, a Medina, per donar-li mort.