Sahaba: diferència entre les revisions

Després de la mort de Muhàmmad, ben aviat la comunitat musulmana (''la [[umma (islam)|umma]]'') va ser sacsejada per conflictes vinculats al lideratge de la comunitats. Els principals companys va prendre partit en aquests conflictes o hi van ser forçats a prendre'l i els estudiosos posteriors han tingut en compte les seves fidelitats a l'hora de valorar el seu testimoni. Les dues principals branques de l'islam, la [[xiisme|xiïta]] i la sunnita, valoren de forma molt diferent el valor del testimoni dels companys.

Segons els estudiosos sunnites, els primers musulmans poden ser considerats companys si van mantenir algun contacte amb Muhàmmad i no van ser ni mentiders ni es van oposar al Profeta i als seus ensenyaments. Si el van veure, el van sentir o van estar en la seva presència ni que fos breument, són companys. Els cecs es consideren companys encara que no el veiessin. Fins i tot els musulmans illetrats es consideren companys. Ara bé, tot aquell que després morís havent rebutjat l'islam i convertit en apòstata, no pot ser considerat un company. Quan s'esmenta el nom d'un company, els sunnites acostumen a afegir la frassefrase "Déu es complagui d'ell" (en àrab, {{lang|ar|رضي الله عنه}}, "ràdiya-L·lahu an-hu").

ExisteixHi ha un [[hadith]] que deixa clara la consideració que cal tenir envers els companys: