Fondespatla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
Línia 16:
|web = }}
 
'''Fondespatla''' és una [[vila]] i [[municipi]] de la comarca del [[Matarranya]] a la [[província de Terol]] ([[Aragó]]). Situada a mig camí per la carretera que va de [[Vall-de-roures]] a [[Pena-roja]] i [[Mont-roig de Tastavins]], segons l'eminent [[filòleg]] [[Joan Coromines]] i l'[[Institut d'Estudis Catalans]], el nom vindria de ''focem (de) spathula'', el [[congost (hidrografia)|congost]] del petit [[espadat]]. El poble és edificat en un estret de muntanyes, entre [[Sant Miquel]] i la [[Penya del Corb]], malgrat que també pot fer referència a una font que brolla prop de la població.
 
== Edificis ==
L'església parroquial, dedicada a [[Salvador d'Horta|Sant Salvador]], d'estil [[Art gòtic|gòtic]], malgrat que ha sofert reformes posteriors, presideix una plaça, situada a l'entrada de la vila, on hi ha també un important casalici d'estil renaixentista amb façanes a la plaça i al carrer Major, amb un gran [[ràfec]] i amb un escut d'armes i la inscripció ''<Joan Pastor, any [[1546]]>'' al damunt de la porta. Al cor de l'església es conserva un magnífic [[orgue]] construït al voltant de [[1704]] per [[Francesc Turrull]]. La casa de la vila és un antic palau renaixentista amb elements gòtics que ha estat declarat monument historicoartístic. Dintre l'Ajuntament hi ha una talla de [[Sant Miquel Arcàngel|Sant Miquel]], d'estil gòtic primitiu i de gran mèrit, i també una gran col·lecció de documents que conserva l'arxiu municipal de l'època medieval.
 
== Història ==
La història de Fondespatla, malgrat que amb alguns matisos, corre paral·lela a la de Vall-de-roures i el que es coneix com a [[Pena d'Asnarlagaia]]. Fou conquerida pels senyors de la casa de [[Torroja]], que lluitaven sota la bandera de del comte [[Ramon Berenguer IV]] i la del seu fill, el rei [[Alfons el Cast]]. Per aquesta raó, totes aquestes terres foren donades, el [[24 de juliol]] de [[1175]], al [[bisbe]] de [[Saragossa]] [[Pere de Torroja]] i al capítol de [[Sant Salvador]] d'aquella ciutat. El bisbe infeudà Vall-de-roures i les seves aldees al [[canonge]] [[Fortuny Robert]]. Poc temps després apareix Fondespatla. Aquest i la seva muller [[Ermessenda (prenom)|Ermessenda]] l'any [[1262]] en vengueren la jurisdicció a [[Llop Guillem d'Oteiza]], senyor de Vall-de-roures.
== La Torre del Visco ==
Sortint de Fondespatla en direcció a Vall-de-roures, 6 km. i a l'esquerra, s'hi troba un senyal que indica la Torre del Visco. Per un llarg camí sense asfaltar, tortuós per les corbes però a vegada delitós, després de 5.5 km. s'arriba a un gran mas. El mas tot fet de pedra, té una torre construïda el [[1449]] i s'aixeca al mig d'una finca de 80 hectàrees, envoltada de jardins romàntics i oliveres, a la vora de l'aigua del [[riu Tastavins]], que hi fa una petita badina.<ref name="Galerada">Galerada ''El Matarranya, Crònica de viatge'', Editor [[Magí Suñé]] ''Horta de Sant Joan, La Catalunya per descobrir, pàgs. 74-77 (ISBN 84-923584-0-8)</ref>