Concili de Sàrdica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «El '''Concili de Sàrdica''' fou una reunió dels bisbes de l'Església o concili ecumènic celebrat a Sàrdica (avui Sofia, Bulgària), a la...». |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
El '''Concili de Sàrdica''' fou una reunió dels bisbes de l'Església o [[concili ecumènic]] celebrat a [[Sàrdica]] (avui [[Sofia]], [[Bulgària]]), a la [[Dàcia]], probablement el [[343]]. Fou un més del conjunt que s'havien anat convocant per debatre i ajustar la doctrina cristiana i altres
Atanasi, conduit des d'[[Alexandria]] pel prefecte Filadri el [[339]], fou cridat per l'emperador Constanci des de [[Roma]], on havia després va tenir lloc la reunió amb Osi de Còrdova, que va ser comissionat per l'emperador i el papa per presidir el concili, i l'acompanyà fins Sàrdica. Juli I fou representat pels sacerdots Arquídam i Filoxè i el diaca Lleó, de fet, els bisbes occidentals eren nombrosos, amb 96 representants, mentre que els orientals no eren tants. Per aquesta raó, els bisbes d'Orient van decidir actuar en bloc, per temor a possibles desercions. Eren reticents a reconèixer a Atanasi, [[Marcel d'Ancira]] i Asclepas, que havien estat excomunicats per sínodes orientals, i a causa d'això, es negaren a seure en concili amb els bisbes occidentals. Per calmar els ànims, Osi de Còrdova els oferí un compromís, convidant-los a presentar les seves queixes contra Atanasi en privat, prometent, a més, que si Atanasi era absolt, se l'enduria a [[Hispània]]. Això no obstant, l'acord no prosperar. Malgrat que el concili havia estat convocat expressament per reobrir el cas dels bisbes excomunicats, els bisbes orientals defensaren la seva postura amb l'argument fictici que el concili no podia revisar les decisions d'altres.<ref name=sardica/>
| |||