Kırşehir: diferència entre les revisions

Després (vers 1330, va passar a Eretna i va canviar algunes vegades de mans amb diversos emirs. [[Kaykubad I]] va ocupar el principat dels [[mangudjèquides]] i va concedir (com a compensació) Kırşehir a Malik Muzaffar ibn Bahram Shah Malik, conegut per Malik Ghazi, que hauria restaurat la madrassa que porta el seu nom, suposadament ja fundada el 1246. Altres construccions d'aquesta època (segle XIII-XIV) són la madrassa de Nur al-Din Djabrail ibn Baba al-Din Djadja datada el 1272 (avui dia la gran mesquita de la ciutat), el Malik Ghazi Kümbedi, la Lale Djami (Mesquita de la Tulipa), la ''türbe'' del xeic Sülayman-i Turkomani, la ''türbe'' dekdel poeta Ashik PashaPaixà (+mort el 3 de novembre de 1333), nét de Baba Ilyas, fundador de la confraria del babais i cap de la revolta dels dervixos de 1242<ref> derrotada a la plana de Maliyye, prop de Kırşehir</ref> i el santuari d'Akhi Ewran.

Fou ocupada finalment pel sultà [[Baiazet I]]. Quan aquest fou derrotat el juliol del [[1402]] a [[batalla d'Ankara]] per [[Tamerlà]], aquest la va cedir a l'[[Beylik de Karaman-oğlu|emir de [[Karaman]], però va canviar diverses vegades de mans abans de retornar als otomans definitivament. Al començament del segle XVI pertanyia a l'emir de [[Dhu l-Kadr]] que fou incorporat de fet per [[Selim I]] el 1515 quan era governada per Shah Rokh, fill de l'emir de Dhu l-Kadr [[Ala al-Dawla Bozkurt]], i poc després era erigit en capçalera d'un [[sandjak]] dins de l'[[eyalat]] de Karaman.