Cap a [[1973]], malgrat l'augment de les exportacions de [[petroli]], l'economia no va millorar, cosa que va generar inflació i atur. En [[1976]] es va proclamar la [[república]] (com algunes antigues colònies britàniques, Trinitat i Tobago havia mantingut el monarca britànic com a cap d'estat), però va continuar com a membre de la [[Commonwealth]]. Williams va morir en [[1981]] i el va succeir [[George Chambers]].
En les eleccions de [[1986]] va vèncer una coalició opositora al MNP, l '''Aliança Nacional per a la Reconstrucció'' (ANR), liderada per [[Arthur Robinson]], que va accedir al càrrec de [[primer ministre]]. El [[27 de juliol]] de [[1990]], 114 membres de l'organització [[Jamaat al Muslimeen]], encapçalats per [[Yasin Abu Bakr]] i [[Bilaal Abdullah]], van protagonitzar un intent de cop d'estat. Alguns van entrar al Parlament i durant sis dies van tenir segrestats el primer ministre, [[Arthur Robinson]], i la majoria de membres del seu govern. En [[1991]], el MNP va tornar al poder amb [[Patrick Manning]]. En [[1995]], el Congrés Nacional Unit (CNU) va nomenar com a primer ministre [[Basdeo Panday]], que va revalidar el mandat en el [[2000]], en guanyar les eleccions, però l'oposició de Robinson, en aquell temps president del país, va nomenar Manning com a primer ministre. El març de 2003, [[George Maxwell Richards]] va assumir la presidència.
