Diferència entre revisions de la pàgina «Desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita»

Quinzena de la Qualitat
(Quinzena de la Qualitat)
(Quinzena de la Qualitat)
|data= abril de 1860
|dates=
|localitat= [[Sant Carles de la Ràpita]]
| resultat = Victòria liberalreialista
|territori=
| conseqüències = Finalització de l'aixecament
|escenari=
| mapa= {{VPHISMILCAT Localització militar
|casus=
|Catalunya
|resultat= Victòria liberal
|label={{PAGENAME}}
|estatus=
|position=right
|mapa=
|lat_deg=41 | lat_min=26 | lat_seg=56 |lon_deg=2 | lon_min=14 |lon_seg=46
|float=none
|caption=
|width=335
}}|
|coordenades=
|bàndol1= [[Fitxer:Flag of New Spain.svg|25px|border|Carlins]] [[Carlins]]
|bàndol1= [[Carlistes]]
|bàndol2= [[Fitxer:Flag of Spain %281785-1873 and 1875-1931%29.svg|25px|Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931)]] [[Restauració Borbònica|Liberals]]
|bàndol2= [[Liberals]]
|bàndol3=
|general1=[[Fitxer:Flag of New Spain.svg|25px|border|Carlins]] [[Jaime Ortega]]
|general2= [[Fitxer:Flag of Spain %281785-1873 and 1875-1931%29.svg|25px|Bandera de l'estat espanyol (1785-1873 i 1875-1931)]] [[Rodríguez Vera]]
|general3=
|comandant1=
|comandant2=
|comandant3=
|oficial1=
|oficial2=
|oficial3=
|cavaller1=
|cavaller2=
|cavaller3=
|força_numèrica1=
|força_numèrica2=
|força_numèrica3=
|força1=
|força2=
|força3=
|baixes1=
|baixes2=
|baixes3=
|batalla_anterior=
|batalla_anterior=
|notes=
|}}
{{Infotaula guerres carlines}}
El '''desembarcament carlí de Sant Carles de la Ràpita''' va ser un intent d'alçament comandat pel [[general]] [[Jaime Ortega y Olleta]], [[Capità General]] de [[Balears]], l'[[1 d'abril]] del [[1860]] per a proclamar al pretendent [[carlisme|carlí]] [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança|Carles Lluís de Borbó]] i destronar la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]], mitjançant l'enviament d'una expedició militar a la península des de les Balears.
 
== El desenvolupament del complot ==
El general Ortega, amb el suport exprés del [[cardenal]] i [[arquebisbe]] de Toledo, [[Cirilo Albereda y Brea]], el pretendent [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança]] i el seu germà [[Ferran de Borbó i de Bragança]], així com alguns militars i funcionaris, va embarcar tres mil homes de les guarnicions situades a les Balears amb destinació a les proximitats del [[Delta de l'Ebre]] amb la intenció de provocar la revolta de diverses casernes a [[Catalunya]] i forçar l'abdicació de la reina [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]]. Prèviament, el general havia estat informat per elements carlins que la reina abdicaria en el moment que diverses unitats s'unissin a la revolta. Tanmateix, el general [[Ramón Cabrera]] havia adreçat [[s:Carta de Cabrera a Carlos VI desaconsejando el desembarco de San Carlos de la Rápita|''un escrit'']] a Carles VI en que desaconsellava la seva participació per considerar que no tenia cap possibilitat d'èxit i perquè era una acció no dirigida pel carlisme.
 
== El desembarcament ==
Sense informar la tropa i amb el coneixement de molt pocs oficials, l'expedició va desembarcar a [[l'Ampolla]] i a [[Sant Carles de la Ràpita]] el [[2 d'abril]], havent patit abans un intent de [[motí]] per part de la tropa, que sospitava de les intencions del general Ortega. Les forces es van reagrupar a [[Amposta]]. El mateix dia, després del desembarcament, es va dirigir la tropa cap a la ciutat de [[Tortosa]] sense informar-li sobre els motius.
 
El descontentament creixent va fer que el matí del dia [[3 d'abril|3]], a l'altura de la Creu del Coll, diversos oficials es neguessin a continuar l'expedició si no se'ls donaven explicacions. El coronel [[Rodríguez Vera]]{{qui|data=desembre de 2014}} va llençar crits a favor de la reina i del govern i la tropa va respondre de forma gairebé unànime. Llavors el general Ortega va creure necessari realitzar una arenga a favor del pretendent carlí, el qual era amagat. L'animadversió dels oficials i la tropa a les pretensions del general van ser immediates, cosa que va obligar el pretendent carlí a fugir cap a [[Ulldecona]] per a evitar les ires de l'exèrcit. Només alguns suboficials van donar suport a Ortega, però la majoria de l'exèrcit es va negar a marxar sobre Tortosa, fent crits a favor d'Isabel II. El dia [[4 d'abril|4]] la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà.
L'animadversió dels oficials i la tropa a les pretensions del general van ser immediates, cosa que va obligar el pretendent carlí a fugir cap a [[Ulldecona]] per a evitar les ires de l'exèrcit. Només alguns suboficials van donar suport a Ortega, però la majoria de l'exèrcit es va negar a marxar sobre Tortosa, fent crits a favor d'Isabel II. El dia [[4 d'abril|4]] la tropa expedicionària es revoltà i obligà a fugir el general Ortega, que es reuní en el camí cap a Ulldecona amb diversos militars i amb el pretendent i el seu germà.
 
Després de la fugida, el general Ortega fou capturat prop de [[Calanda]]. Jutjat per un Tribunal Militar en [[Consell de Guerra]] el [[17 d'abril]] va ser [[Pena de mort|condemnat a mort]] per alta traïció i afusellat el matí següent. El pretendent Carles i el seu germà Ferran van ser també capturats per la [[Guàrdia Civil]] el [[21 d'abril]] a [[Ulldecona]], però van ser amnistiats després pel govern a canvi de que ambdós signessin la seva renúncia al tron d'Espanya i als seus drets dinàstics. A continuació, foren deportats a [[França]]. El govern va buscar infructuosament per les provincies de Tarragona i Castelló a Ramon Cabrera de qui pensaven que dirigia l'expedició. No el van trobar, era a Londres.
 
== Conseqüències ==
El pretendent [[Carles Lluís de Borbó i de Bragança|Carles Lluís de Borbó]] i el seu germà Ferran van ser també capturats per la [[Guàrdia Civil]] el [[21 d'abril]] a [[Ulldecona]], però van ser amnistiats després pel govern a canvi de que ambdós signessin la seva renúncia al tron d'Espanya i als seus drets dinàstics. A continuació, foren deportats a [[França]]. El govern va buscar infructuosament per les províncies de Tarragona i Castelló a Ramon Cabrera de qui pensaven que dirigia l'expedició. No el van trobar, era a Londres.
 
== Enllaços externs ==
104.889

modificacions