Nabucco: diferència entre les revisions

Curiosament un dels músics més crítics amb ''Nabucco'' va ser [[Otto Nicolai]], el compositor a qui primer se n'havia ofert el llibret. Un home d'estricta educació prussiana, Nicolai menyspreava el sentimentalisme de l'òpera italiana. Després de refusar el llibret de ''Nabucco'', Nicolai va començar a treballar en UN altre projecte titulat ''Il Proscritto''. La seua desastrosa estrena el març de [[1841]], va forçar Nicolai a cancel·lar el seu contracte amb Merelli i es va traslladar a ViennaViena. Des d'ací, va assabentar-se de l'èxit de ''Nabucco'' i es va enfurismar. «Les òperes de Verdi són realment horribles», va escriure. «Compon com un babau — ni tan sols tècnicament és professional — deu tenir el cor d'un ase i en la meumeva opinió és un lamentable i menyspreable compositor …» ". A més, va descriure ''Nabucco'' com no res més que «ràbia, insult, matança i assassinat.»

Els historiadors musicals han perpetuat un poderós mite al voltant del famós cor ''Va, pensiero'', cantat en el tercer acte pels esclaus hebreus. Els erudits han afirmat sempre que el públic de l'època, responent amb fervor nacionalista a l'emotiu himne dels esclaus recordant la terra nativa, demanava una repetició de la peça. Així que les repeticions van ser prohibides pel govern de l'època, davant un gest d'innegable significat polític. No obstant això, recents estudis han posat en dubte el mite del ''Va, pensiero'' com a himehimne del [[Risorgimento]]. Sembla que l'audiència el que demanava repetir era l'himne ''Immenso Jehova'', entonat pels esclaus jueus donant gràcies a Déu per l'alliberament del seu poble. D'acord amb aquestes noves revelacions, la posició de Verdi com una de les figures principals del Risorgimento perd pes. Avui dia el ''Va, pensiero'' se sol repetir després de l'execució; per exemple, és l'única peça que [[James Levine]], director del [[Metropolitan Opera]], no ha repetit mai.