Judici de valor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Pàgina nova, amb el contingut: «Un '''judici de valor''' és una valoració subjectiva, personal o imposada per un grup, que expressa la preferència o importància segons un punt de...».
 
mCap resum de modificació
Línia 1:
Un '''judici de valor''' és una [[valoració]] [[subjectiva]], personal o imposada per un grup, que expressa la preferència o importància segons un punt delde vista donat i que està realitzada a partir de [[creença|creences]] i [[valor]]s propis influenciats per l'[[experiència]] personal i l'entorn [[social|socio]][[cultural]]. Prové d'ununa anàlisi més o menys [[consciència|conscient]], i pot ser més o menys [[crítica|crític]], [[independent]] o [[sumissió a l'autoritat|sumís]]. El judici de valor no descriu [[fet]]s, sinó [[actitud]]s d'un [[subjecte]] davant persones, coses o situacions.<ref name=octa>Octavi Fullat, Octavio Fullat Genís, ''Els valors d'Occident'', Institut d'Estudis Catalans, 2001. ISBN 9788472835825 {{ca}}</ref>
 
A la cultura occidental, fins elal segle XIX, els judicis de valor sovint han qualificat o classificat [[objecte]]s, [[idees]], [[acció (filosofia)|accions]], persones i altres elements en un sistema dual, com típicament [[veritat|veritable]]/[[falsetat|fals]], correcte/incorrecte, [[bo]]/dolent, [[bellesa|bonic]]/lleig, [[utilitat|útil]]/inútil, [[virtut|virtuós]]/[[vici]]ós, sagrat/profà o desitjable/indesitjable. [[Max Weber]] va diferenciar els fets dels valors, remarcant que la [[raó]] no pot verificar la veritat del judici de valor. Una característica de l'època actual sembla ser que l'únic judici de valor plenament acceptat és precisament aquell que afirma que tots són erronis.<ref>Lluís Meseguer, María Luisa Villanueva, ''Intertextualitat i recepció'', Universitat Jaume I, 1998. ISBN 9788480212380 {{ca}}</ref><ref name=octa/>
 
Això no vol dir que no hi hagi lloc per als judicis de valor aen l'actualitat, fins i tot a les humanitats i [[ciències socials]]. En aquestes ciències s'admeten en moments molt delimitats i excepcionals, com en l'[[elecció]] de l'objecte d'estudi i en la decisió personal d'[[ús]] dels coneixements adquirits. Per exemple, els politicòlegs actuals estudien més la democràcia que altres sistemes de govern polítics a causa d'un judici de valor que la considera millor. Un exemple del segon cas podria ser un politòteg que fa un descobriment innovador que afecta les campanyes electorals i escull si el vol donar a conéixer a algun partit polític i a quin.<ref>Agusti Bosch Gardella, Lluís Orriols Galve, ''Ciència política per a principiants'', Editorial UOC, 2011. ISBN 9788497884280 {{ca}}</ref>
 
==El judici de valor a la pedagogia i l'educació==