Diferència entre revisions de la pàgina «Albalat dels Tarongers»

enllaços
m (Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.)
(enllaços)
Quant a l'origen del poble, hi ha proves que indiquen l'existència d'una [[vil·la romana]] en l'actual situació de la Casa-Palau. En un estudi realitzat per Andrés Monzó no es dubta en situar la ubicació actual de la Casa-Palau, l'Església i la Casa Abadia damunt d'aquesta vil·la, ja que en l'actualitat, hi ha un [[columbari]] soterrat. A més d'això, en l'escala de la Casa-Palau hi ha una làpida amb una inscripció en llatí, incompleta, la qual se sospita que seria arrancada al construir el [[trull]] o l'almàssera.
 
La primera referència sobre els diversos posseïdors d'Albalat es troba en el [[Llibre del Repartiment]] en 1238, en el qual Jaume I el concedeix a l'abat de Fuenteclara. L'any 1360 era un cert Raimon de Toris senyor del lloc i pareix que va ser qui va començar la construcció de la Casa-Palau. El 1379, el senyoriu va passar a Jofré de Blanes i Margarida Bonastre que el van comprar i, juntament amb Segart, passà a constituir una baronia. El 1438 [[Alfons el Magnànim]] va vendre la jurisdicció criminal, alta i baixa, a Godofred de Blanes, que va ser venuda el 1482 a Joan de Custellens de Vilarrasa i confirmada més tard per [[Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic|Carles V]] a Lluís de Vilarrasa. En 1609, any de l'[[expulsió dels moriscos]], Albalat tenia 115 cases i 460 habitants. El senyoriu pertanyia a Joan de Vilarrasa que el dia 24 de setembre de 1611, va atorgar [[carta pobla]] a 35 nous pobladors amb uns tributs molt elevats, la cinquena part de les collites. El llinatge dels Saavedra, procedent de Galícia i Múrcia, va arribar a Albalat pel casament de Luisa Carrillo de Vilarrasa, llavors senyora d'Albalat i Segart amb Pedro Saavedra.
 
A la comarca, la lluita contra el règim feudal es dugué a terme amb negatives al pagament i llargs plets a l'Audiència. No és estrany que Albalat fos el primer poble de la comarca a negar-se al pagament dels drets feudals, sent un dels que suportava les condicions més dures. Un grup de 24 veïns dirigits per l'alcalde Vicent Esteve i el regidor Francisco Asensi, es van negar a pagar els drets corresponents al període 1813-1816. En 1865, es va resoldre el plet del pobles d'Albalat i Segart, per reclamació dels drets senyorials, contra el comte de l'Alcúdia i baró d'Albalat, Antonio Saavedra i Jofré. El preu que hagueren de pagar per la liquidació del plet va ser de 130.000 reals, amb la renúncia dels hereus a tots el drets que pogueren tindre sobre els pobles. A canvi el municipi d'Albalat va rebre 14.463 fanecades de terres. Els hereus del comte es van desprendre, per mitjà de subhastes, de totes les cases i terres que tenien com a pròpies.
 
== Gastronomia ==
A destacar l'arròs de Comediana i el tortell com a plats típics de la població. L'arròs de Comediana és cuina en calder, sent els seus ingredients arròs, creïlla, abadejo, ceba i sofregit de tomaca. Era una menjar que feien els hòmens quan anaven durant diverses jornades a arreglar els camins o a arreplegar l'[[Stipa tenacissima|espart]] a la partida de Comediana, situada en l'extrem sud del terme municipal. El tortell és un dolç amb massa de [[mona de pasqua|mona]] farcit de [[Cabell d'àngel (dolç)|cabell d'àngel]] i [[massapà]], adornat amb fruites confitades i [[anou]]s.
 
== Referències ==
110.588

modificacions