Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
enllaços |
||
Línia 11:
|regnat1=[[1486]]-[[1519]]
|predecessor1=[[Frederic III del Sacre Imperi|Frederic III]] {{mida|1=(pare)}}
|successor1=[[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]] {{mida|1=(
|successió2=Emperador del Sacre Imperi
|regnat2=[[1508]]-[[1519]]
|predecessor2=[[Frederic III del Sacre Imperi|Frederic III]] {{mida|1=(pare)}}
|successor2=[[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]] {{mida|1=(
|successió3=Arxiduc d'Àustria
|regnat3=[[1493]]-[[1519]]
|predecessor3=[[Frederic III del Sacre Imperi|Frederic III]] {{mida|1=(pare)}}
|successor3=[[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]] {{mida|1=(
}}
'''Maximilià I''' (en [[alemany]] ''Maximilian I'') ([[Wiener Neustadt]] ([[Baixa Àustria]]), [[22 de març]] de [[1459]] - [[Wels]] ([[Alta Àustria]]), [[12 de gener]] de [[1519]]) va ser emperador del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] (rei dels Romans) i [[Arxiduc d'Àustria]]. Era fill de [[Frederic III del Sacre Imperi Romanogermànic]] ([[Frederic V d'Àustria]]).
Línia 32:
L'esposa de Maximilià va heretar els vasts dominis paterns de Borgonya a França i als Països Baixos després de la mort del seu pare a la batalla de [[Nancy]] el [[5 de gener]] de [[1477]]. Ja abans de la seva coronació com a rei dels romans l'any 1486, Maximilià va decidir assegurar aquesta herència borgonyona llunyana i extensa per a la seva família, la [[Dinastia dels Habsburg|casa d'Habsburg]], fos com fos. El [[ducat de Borgonya]] va ser reclamat per la corona francesa sota la [[Llei Sàlica]], per Lluís XI de França, que vigorosament va impugnar la pretensió dels Habsburg a l'herència borgonyona, per mitjà de la força militar. Maximilià va emprendre la defensa dels dominis de la seva esposa de l'atac de Lluís XI i va derrotar a les forces franceses a [[Guinegate]], l'Enguinegatte modern, el [[7 d'agost]] de 1479.
En el contracte de matrimoni entre Maximilià i Maria s'estipula que només els fills de la núvia i el nuvi tenien dret a heretar de cada un, no el conjugue supervivent. Maria va tractar de passar per alt aquesta regla amb la promesa de transferir territoris com un regal en cas de la seva mort, però els seus plans van ser frustrats. Després de la tràgica mort de Maria en un accident d'equitació el [[27 de març]] de [[1482]], prop del castell de Wijnendale, l'objectiu de Maximilià fou assegurar l'herència a un dels seus fills i de Maria, [[Felip I de Castella|Felip el Bell]].
Algunes de les províncies dels Països Baixos eren hostils a Maximilià, i van signar un tractat amb Lluís XI el 1482 que va obligar a Maximilià a renunciar al Franc Comtat i l'Artois a favor de la corona francesa. Maximilià va continuar governant l'herència restant de Maria en nom de Felip el Bell. Després que la regència va acabar, Maximilià i [[Carles VIII de França]] van intercanviar aquests dos territoris per Borgonya i Picardia al tractat de [[Senlis]] (1493). Així, una gran part dels Països Baixos (conegudes com les Disset Províncies) van passar al patrimoni Habsburg.
Línia 41:
==Guerres a Itàlia i Suïssa==
En la mesura que el tractat de [[Senlis]] havia resolt les diferències dels francesos amb el Sacre Imperi, el rei [[Lluís XII de França]] tenia les seves fronteres fixades al nord i va centrar la seva atenció a Itàlia, on reclamava el [[ducat de Milà]]. El 1499/1500 va conquistar el territori i va expulsar als [[Sforza]] dirigits per [[Lluís el Moro]] al que va enviar a l'exili. Això el va portar a un conflicte potencial amb Maximilià, que el [[16 de març]] 1494 s'havia casat amb Bianca Maria Sforza, filla de [[Galeàs Maria Sforza]], duc de Milà. No obstant això, Maximilià no va poder impedir que els francesos s'apoderessin de Milà. Les llargues Guerres Italianes en foren el resultat, i Maximilià va acabar integrant la [[Lliga Santa (1495)|Lliga Santa]] per lluitar contra els francesos.
Al segle XV els dos estats de Tirol i Baviera van entrar en guerra. Baviera va exigir diners de Tirol, diners que s'havien prestat amb la garantia de les terres tiroleses. El 1490 els dos estats van exigir que Maximilià I intervingués en la disputa. En resposta, el propi Maximilià va assumir el control del Tirol i el seu deute com ja s'ha dit abans. Com que Tirol no tenia codis de lleis en aquest moment, la noblesa lliurement expropiava els diners de la població, el que va provocar que el palau reial d'Innsbruck (residència de [[Segimon d'Habsburg]]) quedés associar a la corrupció. Després de prendre el control, Maximilià va instituir la reforma financera immediata. Per tal de simbolitzar la seva nova riquesa i poder, va fer construir el "Sostre d'Or" (està fet totalment de teules daurades), un dosser amb vistes al centre de la ciutat d'[[Innsbruck]], des del qual veure les festes que celebren la seva assumpció del domini sobre Tirol. Guanyar el control del Tirol per als [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] era d'importància estratègica, ja que limitava amb la [[Confederació Suïssa]] i amb les terres dels Habsburgo a [[ducat d'Àustria|Àustria]], i facilitava certa continuïtat geogràfica imperial.
Línia 62:
El 1493, Maximilià va contreure un altre matrimoni per si mateix, aquesta vegada amb la filla del [[ducat de Milà|duc de Milà]], des d'on va seguir les guerres prolongades italians amb França. Així Maximilià a través dels seus propis matrimonis i el matrimoni (o intent) de la filla, va tractar d'estendre la seva esfera d'influència en perjudici de la de França. Els matrimonis arreglats per ell dels seus dos fills buscaven el mateix objectiu, i després del final del segle XV i l'inici del XVI, els aparellaments anaven enfocats pels seus néts, als quals volia oposar a França.
Per tal de reduir les creixents pressions sobre l'Imperi provocada pels tractats entre els governants de França, Polònia, Hongria, Bohèmia i Rússia, així com per assegurar [[regne de Bohèmia|Bohèmia]] i [[Regne d'Hongria|Hongria]] pels Habsburg, Maximilià es va reunir amb el rei [[Ladislau II d'Hongria]] i Bohèmia i amb [[Segimon I de Polònia]] en el [[Primer Congrés de Viena]] el [[1515]]. Allà es va organitzar el casament de la néta de Maximilià, [[Maria d'Habsburg]], amb Lluís, el fill de Ladislau, i el d'Anna (la germana de Lluís) amb el nét de Maximilià, Ferran (tots dos néts eren fills de [[Felip I de Castella|Felip el Bell]], fill de Maximilià, i de [[Joana la Boja|Joana de Castella]]). Els matrimonis concertats van portar la monarquia Habsburg sobre Hongria i Bohèmia el 1526. Tant Anna com Lluís van ser adoptats per Maximilià després de la mort de Ladislau. Aquests matrimonis polítics es resumeixen en el apariat elegíac llatí: ''Bella gerant alii, tū fēlix Austria nūbe / Nam quae Mars aliīs, dat tibi regna Venus'': "Que altres facin la guerra, però tu, feliç Àustria, casat, i aquells regnes que Mart dóna als altres, Venus te'ls dóna a tu".
== Successió==
Quan es va fer evident que les polítiques de Maximilià a Itàlia no havien tingut èxit, i després de [[1517]] en que [[Venècia]] va reconquerir les últimes peces del seu territori a Maximilià, l'emperador va començar a centrar-se exclusivament en la qüestió de la seva successió. El seu objectiu era assegurar el tron a un membre de la casa i evitar que [[Francesc I de França]] pogués guanyar el tron, i la resultant "campanya electoral" va ser sense precedents a causa de l'ús massiu del suborn. La família Fugger va proporcionar a Maximilià un crèdit d'un milió de florins, que es va utilitzar per subornar als prínceps electors. Al principi, aquesta política sembla encertada, i Maximilià va aconseguir obtenir els vots de [[arquebisbat de Magúncia|Magúncia]], [[arquebisbat de Colònia|Colònia]], [[marcgraviat de Brandenburg|Brandenburg]] i [[regne de Bohèmia|Bohèmia]] pel seu nét [[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]]. La mort de Maximilià el 1519 semblava posar en perill la successió, però en pocs mesos l'elecció de Carles V va quedar assegurada.
==Maximilià a Barcelona==
Línia 72:
==Mort==
En 1501, Maximilià va caure del seu cavall, un accident que el va deixar greument ferit a la cama i li va causar dolor per la resta de la seva vida. Alguns historiadors han suggerit que Maximilià era "depressiu mòrbid". A partir de 1514 va viatjar a tot arreu amb el seu taüt. Maximilià va morir a Wels, Alta Àustria, i va ser succeït com a emperador pel seu nét [[Carles V del Sacre Imperi|Carles V]], fill del seu fill [[Felip I de Castella|Felip el Bell]] que havia mort el [[1506]]. Tot i que està enterrat a la capella del castell a Wiener Neustadt, una tomba cenotafi per Maximilià està situada a la Hofkirche d'[[Innsbruck]].
Maximilià era un gran defensor de les arts i les ciències, i es va envoltar d'erudits com Joachim Vadian i Andreas Stöberl (Stiborius), promovent-los a llocs judicials importants. El seu regnat va veure el floriment inicial del [[Renaixement]] a Alemanya. Es va encarregar una sèrie de tres gravats en fusta monumentals - L'Arc del Triomf (1512-1518, 192 plafons de gravats en fusta, 295 cm d'ample i 357 cm aproximadament 9'8 "de ½ 11'8") i una processó triomfal (1516-1518, 137 panells de gravats, 54 m de llarg), que és dirigit per un gran carro triomfal (1522, 8 panells gravats, 1 ½ "d'alt i 8 peus de llargada), creat per artistes com [[Albrecht Dürer]], [[Albrecht Altdorfer]] i Burgkmair Hans.
Línia 86:
# ∞(I) 1477 [[Maria de Borgonya]] (1457–1482), duquessa de [[Ducat de Borgonya|Borgonya]], filla de [[Carles I de Borgonya]] i [[Isabel de Borbó]] de la [[Dinastia Borbònica]]
## [[
##: ∞ 1496 [[Joana I de Castella]], (1479–1555)
## [[Margarida d'Àustria (duquessa de Savoia)|Margarida d'Àustria]] (1480–1530) Statthalterin der habsburgischen Niederlande
##: ∞(I) 1497 [[
##: ∞(II) 1501 [[Filibert II de Savoia|Filibert II]] (1480–1504), [[Dinastia Savoia|duc de Savoia]]
## Francesc (nat i mort el 1481)
| |||