Electromagnetisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
→Història: Enllaç |
||
Línia 39:
[[Alessandro Volta]] ([[1745]] – [[1827]]), professor de física, primer a [[Como]] i després a la [[Universitat de Pavia]], es va dedicar a l'estudi l'electricitat i el [[1775]] va inventar un [[generador electrostàtic]] anomenat [[electròfor]]. Intentant mesurar la càrrega elèctrica va arribar a construir un aparell que molt més tard s'anomenaria voltímetre. En conèixer els treballs de Galvani va reproduir els seus experiments però va arribar a la conclusió que la granota no era un dipòsit d'electricitat sinó que es limitava a detectar la seva presència, actuava com un electròmetre. Experimentant amb les granotes i els arcs de metall de Galvani va trobar que dos metalls en contacte adquirien potencials diferents, fenomen que rebria el nom d'[[efecte Volta]]. Basant-se en aquesta descoberta, el [[1800]] va inventar la [[pila voltaica]]; durant la seva investigació Volta va posar en contacte diversos parells de discs alterns de [[coure]], [[plata]] i [[zinc]] separats per roba o [[cartró]] impregnats amb [[salmorra]] per incrementar la [[Conductivitat elèctrica|conductivitat]], observant que es produïa un corrent elèctric continu entre els seus extrems i d'una intensitat força més gran que la que s'obtenia amb les màquines electrostàtiques. Les piles voltaiques van suposar un abans i un després a la història de l'electricitat, se'n van construir grans piles capaces de subministrar fins a 10 amperes a 1.000 volts, un canvi radical si comparem aquests valors amb els generadors electrostàtics capaços de produir descàrregues elèctriques d'alt voltatge però d'una intensitat molt petita. La pila voltaica va ser utilitzada en nombrosos experiments: va portar a [[William Nicholson]] i [[Anthony Carlisle]] a l'[[electròlisi]] de l'aigua; [[Humphry Davy]] va demostrar que el corrent elèctric de la pila voltaica era causat per una [[reacció química]] i no per l'efecte volta; [[William Hyde Wollaston]] va demostrar que l'electricitat de la pila voltaica era idèntica a la que produïen els generadors electrostàtics.
L'electricitat i el magnetisme es van desenvolupar com a ciències independentment l'una de l'altra fins al [[1820]], quan un [[físic]] i [[químic]] [[Dinamarca|danès]] anomenat [[Hans Christian Ørsted]] ([[1777]] – [[1851]]) que pensava que totes les forces de la natura eren relacionades entre si, va observar una relació entre els dos fenòmens: experimentant amb una pila voltaica Ørsted va veure que el [[corrent elèctric]] que passava per un filferro podia afectar a l'agulla magnètica d'una [[brúixola]] ([[experiment d'Ørsted]]). Poc després es va comprovar que tot fenomen magnètic era produït per corrents elèctrics i s'unificaren de manera definitiva el magnetisme i l'electricitat, originant la branca de física coneguda com a electromagnetisme.
[[Francesc Joan Domènec Aragó]] ([[1786]] - [[1853]]), va presenciar l'experiment d'[[Hans Christian Ørsted|Ørsted]] a [[Ginebra]] en què el corrent elèctric desvia una agulla imantada i el va repetir a [[París]] animant a [[André-Marie Ampère|Ampère]] a investigar sobre el fenomen. Va descobrir la imantació de [[ferro]] per un [[corrent elèctric]] i, de manera independent a Ampère, va construir el primer [[electroimant]].
| |||