Guerra d'Independència Turca: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Història: comentarios personales afuera
Línia 22:
== Història ==
[[Fitxer:19 May 1919.jpg|thumb|Mustafa Kemal i sus companeros de armas salen a [[Samsun]] per a comenzar la Guerra de Liberació turca (representació).]]
Després de la [[Primera Guerra Mundial]], i havent estat derrotat com les restants [[Potències Centrals]], l'[[Partició de l'Imperi Otomà|Imperi otomà va ser fragmentat]]. Per la [[conferència de Londres]] (febrer de [[1920]]) [[Esmirna]] va passar a [[Grècia]], [[Antalya]] al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i [[Cilícia]] a [[França]]. En la conferència de [[San Remo]] (abril de 1920) s'acordà que [[Tràcia]] passés a sobirania grega i també que els [[Dardanels]] i el [[Bòsfor]] fossin desmilitaritzats. L'11 d'agost de 1920 se signà el [[Tractat de Sèvres]], segons el qual, [[Aràbia]] i [[Armènia]] obtenien la independència, el [[Kurdistan]] turc la seva autonomia, [[Egipte]], [[Iraq]] i [[Mandat Britànic de Palestina|Palestina]] passaven a ser mandats del [[Regne Unit]], [[Xipre]] es transformava en colònia britànica, i [[Síria]] (amb [[Alexandreta]], avui [[İskenderun]]) passava a ser mandat francès. Com a conseqüència d'aquestes decisions (que no van tenir en compte els desitjos dels propis implicats) es van crear una sèrie de conflictes que, en alguns casos, encara són ben presents en l'actualitat.{{fact}} Així per exemple, la divisió entre [[República de Xipre|greco-xipriotes]] i [[República Turca de Xipre del Nord|turc-xipriotes]] i el problema del [[kurds|poble kurd]] fragmentat entre diversos països.
 
Tot això només suposava l'intent de legitimar un ''statu quo'' que ja existia perquè els aliats s'havien afanyat a ocupar militarment Turquia. Del malestar per aquesta ocupació en sorgiria un sentiment nacionalista que seria capitanejat per [[Mustafa Kemal Atatürk]].