Al-Mamun ibn Àhmad: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fills hostatges. La > fills ostatges. La
Quinzena de la Qualitat
Línia 1:
{{millorar estructura|data=abril de 2013}}
'''Mulay Muhàmmad al-Mamun ibn Àhmad''' (nom de regne '''Al-Mamun''') fou sultà [[sadita]] del [[Marroc]], fill d'[[Ahmad al-Mansur]] i nét de [[Muhammad I al-Mahdi|Mahammad I al-Mahdi]]. La seva mare era una dona negra anomenada Khayzuran.
 
== Sultà del Marroc ==
Després de la [[batalla dels tres reis]], el [[4 d'agost]] de [[1578]], [[Àhmad al-Mansur]] fou proclamat sultà i Mahammad al-Mamun designat hereu i governador de [[Fes]], sent jurat el [[24 de setembre]] de [[1579]] en una cerimònia a [[Marràqueix]] a la que el príncep no va assistir per les seves ocupacions a Fes. El seu pare el va cridar a la seva presència per formalitzar la cerimònia i el va esperar a Tensif, on va acampar a meitat de març de [[1581]]; al-Mamun es va presentar l'[[1 de juliol]] de [[1581]] celebrant-se una cerimònia memorable de jurament amb una gran parada militar. Com que a l'edat del jurament (1579 i 1581) el germans petits d'al-Mamun encara no havien arribat a la pubertat, el sultà va fer repetir el jurament el [[2 de novembre]] de [[1584]] en presència de tots els germans excepte Zaydan, al que el pare va ordenar no ser-hi. Llavors va donar governs als seus fills grans: [[Abu Faris]] el Sus; [[Abu l-Hasan Ali]] va rebre [[Meknès]]; i [[Zaydan]] a [[Tadela]]; un temps després els llocs de Abu l-Hasan i Zaydan foren permutats, combinació que va restar definitiva.
 
Línia 8:
Al-Mamun es va dedicar als plaers (era homosexual i li agradava el beure) i va abandonar els seus deures religiosos el que va molestar als notables (no al poble que o no ho sabia o ho dispensava); les queixes van arribar al seu pare que es va disposar a anar a Fes. Al-Mamun va posar en peu de guerra a les seves forces, uns 22.000 homes, i es va disposar a marxar a [[Tlemcen]] buscant la protecció dels otomans. Ahmad al-Mansur, assabentat, va demorar la sortida cap a Fes, li va enviar una carta afectuosa, i li va donar les províncies del [[Regió del Draa|Draa]] i [[Sigilmasa]]. Al-Mamun va acceptar les recomanacions paternes i va marxar cap a Sigilmasa, però a mig camí va retornar i va retornar a Fes i als seus hàbits anteriors. Llavors el sultà li va enviar ''ulemes'' que amb amenaces de tota mena van aconseguir un comportament més adient i van informar al sultà que el fill s'havia reformat. Però el sultà no s'ho va creure i l'octubre de [[1602]] va sortir de Marràqueix (on va deixar a Abu Faris com a virrei) en direcció a Fes, bloquejant els camins que anaven de Marràqueix a Fes per impedir que se sabés la seva sortida. Al-Mamun fou sorprès i va fugir per refugiar-se a la ''zawiya'' d'Abu al-Shata a la comarca de Fishtala, prop del riu Ouergha. Sota amenaça del sultà fou entregat i empresonat a [[Meknès]]. El govern de Fes fou donat a [[Zaydan ibn Ahmad]].
 
== Guerra de la successió del Marroc ==
A la mort del pare encara al seu campament de Fez l'agost de [[1603]], a causa de la pesta que llavors assolava el país i que va durar del [[1598]] al [[1608]] però el 1603 estava al punt més alt. [[Zaydan ibn Ahmad|Zaydan]] va quedar amb el poder a Fes (agost) i fou reconegut successor pels notables locals (Zaydan era fill d'una dama noble de nom Shabania mentre que al-Mamun i Abu Faris eren fills d'una concubina de nom Khayzuran) però quan es va notificar a Marràqueix la proclamació, els notables d'aquesta ciutat no el van reconèixer i van proclamar a [[Abu Faris Abd Allah ibn Ahmad|Abu Faris Abd Allah]], que va agafar el nom de regne d'al-Wathik billah. Aquest era un home obès i que patia atacs d'epilèpsia. Sembla que el cadi Ahmed ibn Mansur al-Udj va trair a Zaydan i va alliberar a al-Mamun que fou portat a Marràqueix on Abu Faris va ordenar mantenir-lo en presó.
 
Abu Faris va enviar al seu fill Abd al-Malik, assistit pel general Djudar, a combatre a Fes. Els atacants van establir el campament al riu Umm Ral-Rabi abans d'entrar en territori enemic. Els notables van convèncer a Abu Faris que el seu fill no podria amb Zaydan i que convenia posar al front al seu germà al-Mamun al que la gent de Fes no podia combatre per haver estat el seu governador. Llavors Abu Faris va fer alliberar a al-Mamun, li va fer jurar lleialtat i el va enviar amb 600 homes al campament de Djudar.
Linha 18 ⟶ 19:
El [[1606]] Abd Allah va sortir en expedició contra Marràqueix, i va derrotar a les forces d'Abu Faris a Akelmin a la plana de Mardj al-Ramad, i va entrar a Marràqueix ([[21 de desembre]] de [[1606]]). Abu Faris va fugir a Mesfuwa mentres els vencedors saquejaven Marràqueix. Es diu que Abd Allah va abusar de les esposes i favorites d'Ahmad al-Mansur; durant el [[ramadà]] (el 1607 el ramadà va caure en gener) va beure vi públicament i va menjar de dia abans de la posta de sol.
 
Alguns notables van escriure a [[Zaydan ibn Ahmad]] i li van demanar d'anar a Marràqueix. Aquest hi va anar, entrant de nit secretament. El conjurats van iniciar un cop d'estat planejat; el caid governador Aba Allah Araj fou assassinat i Zaydan proclamat. Abd Allah va intentar carregar amb les seves tropes però fou bloquejats per sorpresa per la població civil i derrotats al Jardí de Bakkar (Djanan al-Bakkar) i la resta els soldats, completament desorganitzats, foren massacrats. Entre soldats i partidaris d'al-Mamun i el seu fill, van morir unes 5.500 persones (febrer del [[1607]]). Abd Allah va poder fugir cap a Fes amb alguns soldats.
 
Sense diners per aixecar un nou exèrcit i no poden demanar més als comerciants, al-Mamun va iniciar la repressió contra alguns notables que li donaven suport als que va acusar falsament i va confiscar les riqueses, i així avançat l'any va poder aixecar un nou exèrcit; també molts ciutadans volien anar a venjar als seus massacrats a Marràqueix i acceptaven anar a l'exèrcit sense paga. Finalment l'exèrcit acabà essent força important i altre cop fou posat sota comandament d'Ab Allah. Zaydan va reunir un exèrcit menor, amb les gents de la ciutat i les de la regió que van ser posats sota comandament del general Mustafà; els dos exèrcits es van trobar el desembre de [[1607]] a un lloc anomenat Wadi Tefelfelt i la victòria fou per la gent de Fes. 9000 càdavers van quedar sobre el camp. Abd Allah va avançar sobre Marràqueix i la població civil va sortir a combatre sense equipament ni preparació xocant a un lloc anomenat Ras al-Ayn, sent totalment derrotats. Zaydan es va refugiar a les muntanyes inexpugnables. La repressió a Marràqueix va fer fugir centenars de persones que es van concentrar a un lloc alt no gaire llunyà anomenat Gilliz (o Djillez) on el [[1608]] els notables van proclamar com a sobirà a [[Muhammad III ibn Abd al-Mumin|Mahammad ibn Abd al-Mumin]], un home pietós i caritatiu que gaudia de gran prestigi.
Linha 26 ⟶ 27:
Un grup d'aquestos descontents va cridar a Zaydan que es va presentar amb els seus lleials a la ciutat i va acampar als seus murs. Muhammad III va sortir de la ciutat i va enfrontar al seu rival, però abandonat per la seva gent va haver de fugir cap a Gilliz i Zaydan va recuperar Marràqueix. La fugida d'Abd Allah fins a Fes va anar marcada tot el camí per la violació de les noies dels llocs on paraven; va arribar a Fes l'[[11 de febrer]] de [[1608]].
 
Reorganitzats els restes de l'exèrcit Abd Allah va tornar a sortir contra Marràqueix l'abril; l'avanç fou molt lent per les precaucions preses; finalment es va trobar a l'enemic al riu Bu regrag, sent vençut (gener del [[1609]]) i fugint altre cop cap a Fes.
 
El general Mustafà, al servei de Zaydan, va avançar llavors cap a Fes i va acampar als murs d'aquesta ciutat a Dar es-Sauia. Mentre al-Mamun i el seu germà Abu Faris s'havien reconciliat i es van reunir (junt amb els seus respectius fills Abd Allah i Abd al-Malik) a [[Kasr al-Kabir|al-Kasr al-Kabir]]. El general Mustafà va planejar atacar aquest lloc i fer presoners als quatre. Al-Mamun va poder fugir al darrer moment per mar cap a la [[península Ibèrica]], i Abd Allah i Abu Faris es van refugiar a l'altiplà de Beni Wartsin.
Linha 49 ⟶ 50:
* Muhammad al-Saghir ibn al-Hadjdj ibn Abd Allah al-Wafrani, ''Nozhet-el hādi bi akhbar moulouk el-Karn el-Hadi'' ([http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5459924n.r=nozhet.langFR ''Histoire de la dynastie saadienne au Maroc : 1511-1670]''), traduït i publicat per O. Houdas, Ernest Leroux, París, 1889
* [[Enciclopèdia de l'Islam]], VI, 885 i 886.
 
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.mincom.gov.ma/english/generalities/history/history.html History of Morocco]
 
{{ORDENA:Al-Mamun Ibn Ahmad}} <!--ORDENA generat per bot-->
 
{{ORDENA:Al-Mamun Ibn Ahmad}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Sultans del Marroc]]