Eurocomunisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 7:
== Bases de l'eurocomunisme ==
{{neutralitat|data=abril de 2013}}
L'eurocomunisme, en definitiva, considera que és extremadament difícil realitzar una revolució socialista als països capitalistes. Per aquest motiu, el partit havia d'exercir el paper de lideratge a través d'una avantguarda proletària i d'una organització basada en quadres, per a convertir-se en un partit de masses. Aquesta tàctica conduiria en un futur, segons els eurocomunistes, a ampliar la seva base social, amb el que seria possible arribar al govern en eleccions pluripartidistes. Cal assenyalar que l'eurocomunisme, com indica [[Santiago Carrillo]], no renega de la revolució; la seva aposta per la reforma és tàctica, davant el que consideren una enorme dificultat de revolució en els països capitalistes. Abans que la fi de la [[Guerra Freda]] posés a pràcticament tots els partits d'esquerra d'Europa a la defensiva i les reformes neoliberals estiguessin a l'ordre del dia, molts partits comunistes van tenir escissions.<ref>{{citar ref-llibre |cognom=Martínez de Sas |nom=María Teresa |cognom2=Pagès i Blanch |nom2=Pelai |títol=Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans |url=http://books.google.es/books?id=vSiTVhCBM2UC&pg=PA715&dq=eurocomunisme+escissions&hl=ca&sa=X&ei=YTz_T7-IDJKzhAeyw4TfBg&ved=0CFIQ6AEwBg#v=onepage&q=eurocomunisme%20escissions&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=2000 |pàgines=p.715 |isbn=848415243X }}</ref><ref>{{citar ref-web |url=http://www.elpuntavui.cat/ma/article/3-politica/17-politica/549779-leurocomunisme-que-amenaca-europa.html |títol=L'eurocomunisme que amenaça Europa |consulta=12/7/2012 |obra= |editor=El Punt Avui |data=13/6/2012 |llengua= }}</ref>
 
== Crítiques a l'eurocomunisme ==
Línia 14:
Altres crítics apunten a les dificultats dels partits eurocomunistes per a desenvolupar una estratègia clara i recognoscible. Aquests crítics observen que els eurocomunistes sempre havien reclamat ser diferents, no només del comunisme soviètic, sinó també de la socialdemocràcia europea, però mai van desenvolupar un programa original i creïble. Alguns crítics [[liberalisme|liberals]], com l'historiador francès [[François Furet]], veuen en l'eurocomunisme l'intent d'absoldre al comunisme dels crims soviètics. Els [[leninisme|leninistes]] acusaven als eurocomunistes de traïdors a la causa obrera, i d'aspirar al socialisme a través de mètodes erronis. Per als leninistes no és possible aspirar a un govern comunista a través de reformes, sinó d'una revolució.
 
Des d'un punt de vista [[trotskisme|trotskista]], [[Ernest Mandel]] a ''Els amargs fruits del socialisme en un sol país''<ref>{{citar ref-web|url=http://www.espacioalternativo.org/node/1595|títol=Frutos amargos del socialismo en un solo país - Izquierda Anticapitalista<!--Títol generat per bot-->}}</ref> veu l'eurocomunisme com un desenvolupament subsegüent de la decisió presa per l'URSS en 1924 d'abandonar l'objectiu de la revolució mundial i concentrar-se en el desenvolupament social i econòmic de l'URSS, el ''socialisme en un sol país''. Per això, considera als eurocomunistes del PCI i el PCF com moviments [[nacionalisme|nacionalistes]] que al costat de l'URSS han abandonat l'[[internacionalisme]], com va fer la majoria dels partits socialdemòcrates de la [[Segona Internacional]], durant la [[Primera Guerra Mundial]] quan van donar als seus governs nacionals en el procés de la guerra.
 
==Referències==