Faysal o Faisal ibn Husayn va esdevenir rei de l'Iraq ([[Faisal I]]) amb el suport britànic el [[23 d'agost]] de [[1921]]. El [[1930]] va signar un tractat amb la [[Gran Bretanya]] que limitava els poders d'aquesta potència que exercia el mandat, i permetia el ingrés de l'Iraq a la Societat de Nacions que es va produir el 3 d'octubre de [[1932]]. Un intent de unió amb Síria no va reeixir.
Va morir el [[8 de setembre]] de [[1933]] i liel va succeir el seu fill [[Ghazi I]], que va fer front a un cop d'estat i a l'oposició de bona part de les forces polítiques a les interferències de la Gran Bretanya.
Mort el [[4 d'abril]] de [[1939]] liel va succeir el seu fill Faysal II o [[Faisal II]] sota la regència principalment d'Abd al-Ilah, fins que va arribar a la majoria el [[2 de maig]] de [[1953]]; el govern iraquià dirigit per Rashid al-Kilani, considerat favorable a [[Alemanya]], fou deposat pels britànics el maig de [[1941]]. El [[1942]] es van iniciar converses per una federació entre l'Iraq, [[Síria]], [[Transjordània]], [[Líban]] i [[Palestina]], però Egipte s'hi va oposar i d'aquest conflicte va sorgir la [[Lliga Àrab]]. Després del [[1955]] Iraq va tenir governs prooccidentals; es va signar el [[Pacte de Bagdad]] amb [[Turquia]], [[Iran]], [[Pakistan]] i [[Gran Bretanya]] ([[24 de febrer]] de [[1955]]) provocant la reacció adversa de Síria i Egipte. El [[14 de juliol]] de [[1958]] un cop d'estat nacionalista i esquerrà enderrocà el règim; el rei i el regent van resultar morts i es va establir la república.
