Artaxerxes II de Pèrsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 2:
{{millorar format|data=febrer de 2014}}
[[Fitxer:20101229 Artaxerxes II tomb Persepolis Iran.jpg|thumbnail|Tomba d'Artaxerxes II a [[Persèpolis]] ]]
'''Artaxerxes II''' '''''Memnon''''' (vers [[436 aC]] – [[358 aC]]) fou [[emperador|rei de reis]] de l'[[Imperi Persa]] del 404 aC fins que va morir 358 aC.<ref name="gec">{{GEC|0005446}}</ref> Era fill de [[Darios II de Pèrsia|Darios II ''Nothus'']] i
El seu germà [[Cir el jove]], sàtrapa de [[Sardes]], aspirava a ocupar el tron i es va revoltar el [[404 aC]] però fou derrotat. Artaxerxes el va perdonar i el va confirmar com a sàtrapa de Sardes, però Cir no va deixar de conspirar i va començar a reclutar mercenaris grecs: el [[401 aC]] al front d'un exèrcit amb milers de grecs, va marxar cap a [[Babilònia]], però el seu germà li va sortir al pas amb forces perses. Els exèrcits es van trobar a la plana de [[Cunaxa]] ([[3 de setembre]] del [[401 aC]]) i en la batalla va morir Cir; els perses del seu bàndol llavors van deixar de lluitar i els mercenaris grecs es van haver de retirar cap al seu país en una llarga marxa coneguda com la Marxa dels [[deu mil]], descrita per un d'ells, de nom [[Xenofont]], al seu llibre l'[[Anàbasi]].<ref name="gec"/>
Línia 12:
El [[387 aC]] [[Antàlcides]] va viatjar a Susa per conèixer les condicions de pau del rei de Pèrsia, acompanyat pel sàtrapa Tirabazos de Jònia, però com que les condiciones del rei de reis foren desfavorables pels adversaris d'[[Esparta]] aquestos es van negar a entrar-hi, i es va signar la [[pau d'Antàlcides]] només entre Esparta i Pèrsia. Les condicions del rei foren: "Les ciutats gregues de l'Àsia Menor han de pertànyer a Pèrsia, així com les illes de [[Clazòmenes]] i [[Xipre]]; les ciutats gregues grans i petites han de ser autònomes excepte [[Lemnos]], [[Imbros]] i [[Esciros]] que com en temps antics, han de pertànyer a [[Atenes]]; Pèrsia farà la guerra per terra i per mar a qui no accepti aquesta pau.". Finalment els oposats a la pau la van acceptar i llavors es va dir "pau del rei", i es va acordar un congrés per decidir els detalls, que es celebraria a Esparta. El congrés es va fer el [[386 aC]] que va reconèixer la pau i en va fixar els detalls.
El [[380 aC]] una revolta que havia esclatat entre els àrabs de [[Palestina]] va quedar sufocada. Tirabazos de Jònia va desembarcar a Xipre i va assetjar a Evagores a [[Salamina (Xipre)|Salamina]], i el rei va haver de capitular quedant restablert el domini persa a l'illa. Evagores fou reconegut rei tributari el [[376 aC]] mitjançant un tractat, amb el mateix rang que els altres nou reis; fou assassinat el [[374 aC]] i
Egipte s'havia independitzat sota els prínceps de [[Sais]], al començament del regnat d'Artaxerxes II (vers el {{aC|404}}) i el {{aC|379}} el rei va iniciar els preparatius per sotmetre de nou el país. Els preparatius foren molt lents. Els atenencs van enviar com assessor al general [[Ifícrates el Vell|Ifícrates]]. La invasió es va fer el {{aC|373}} però els perses foren rebutjats a [[Pelusium|Pelúsium]] i un atac pel braç del Nil a [[Per-Banebdjedet|Mendes]], en direcció a [[Memfis]], fou igualment rebutjat.
El {{aC|377}} va morir el sàtrapa Hecatomnos de Cària i
El {{aC|374}} es van revoltar els [[Caducis]], un poble de la vora de la [[mar Càspia]], sota la direcció de dos caps. Tirabazos, el sàtrapa de Jònia, fou encarregat de sotmetre'ls i va fer creure a cadascun dels caps que l'altra estava disposat a fer la pau, estratagema que li va permetre fer la pau amb els dos. En aquest any [[Datames]], sàtrapa de [[Capadòcia]] (esmentada també com [[Leucosíria]]) va sufocar la revolta del sàtrapa de [[Paflagònia]], Tios, i també la del sàtrapa de [[Cataònia]] (Capadòcia occidental) Aspis. Acusat Datames del fracàs de l'expedició a Egipte es va proclamar independent i va governar sobre Leucosíria, Paflagònia, Cataònia i Psídia; el sàtrapa de Lídia, Autofràdates el va atacar el {{aC|362}}, però fou derrotat i va haver de pactar amb Datames. Aquest va ser assassinat a traïció, si bé la successió la va recollir el seu fill [[Ariamnes II]].
| |||