Orde de Fontevrault: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: pel descontent dels > pel descontentament dels |
Disambiguated: Borbó → Casa de Borbó |
||
Línia 46:
Un conflicte intern provocat pel descontentament dels monjos amb motiu de la seva posició subordinada va ocasionar una nova crisi. Durant el segle XV hi hagué intents de reforma de l'orde, que no es dugueren a terme fins a l'arribada a l'abadiat de Maria de Bretanya, germana del duc [[Francesc II de Bretanya]], en 1457. La [[Guerra dels Cent Anys]] va portar moltes fundacions a una crisi, general per als altres ordes monàstics. Moltes fundacions comptaven amb moltes més monges que monjos; en tres priorats només vivien cinc monges i un monjo. En 1459, el papa havia permès de rebaixar el rigor de la regla. Maria de Bretanya, disconforme, va anar com a priora a La Madeleine-les-Orléans en 1471, deixant Fontevrault, i treballà en una reforma de la regla, basant-se en les directrius originals de Robert, i les de les regles benedictina i [[regla de Sant Agustí|augustiniana]].
El resultat, que seria la nova regla de l'orde, va ser aprovat per [[Sixt IV]] en [[1475]] i es va fer obligatòria per a totes les cases de l'orde. Les següents abadesses, Anna d'Orleans i Renata de Borbó, van continuar en aquest línia. La segona va restablir la disciplina en 28 priorats i va acabar d'imposar la reforma arreu, que es reflectí en l'entrada de moltes novícies d'alt rang. Quan Renata va morir, a Fontevrault hi havia 160 monges i 150 monjos. Les guerres de religió van suposar moltes pèrdues i algunes cases van desaparèixer. Als segles XVI-XVII, l'orde coneix un nou floriment, amb la protecció de la família reial dels [[Casa de Borbó|Borbó]], membres de la qual són abadesses de la casa mare de Fontevraud, que esdevé un centre espiritual i intel·lectual.
L'abadessa Lluïsa de Borbó de Lavedan va millorar les condicions dels monjos i creà seminaris teològics per a la seva formació. Jeanne-Baptiste de Borbó va pacificar l'orde: en 1641 va reformar-la deixant que els monjos poguessin organitzar-se independentment de l'autoritat de l'abadessa. Al segle XVII hi havia uns seixanta priorats de l'orde, que van donar lloc a la divisió en quatre províncies:
| |||