Kara-khitai: diferència entre les revisions

A Ta-che liel va succeir la vídua Ta-pu-yen<ref>Djwayni l'anomena Kuyang, que sembla que era un títol honorífic en xinès Kan-t'ien</ref> com a regent amb el nom de regnat de Hsien-tch'ing ([[1142]]-[[1150]]) i després el seu fill Ye-liu Yi-lie amb el nom de regne de Shao-hsing ([[1150]]-[[1163]]), a la mort del qual la seva germana Pu-su-wan (nom de regne Tch'eng-t'ien) va exercir la regència ([[1163]]-[[1178]]) durant la qual un exèrcit kara-khitai va saquejar [[Balkh]] ([[1165]]). El [[1178]] el fill de Yi-lie, Ye-liu Tche-lu-ku (nom de regne Tchi-lu-ku) va assolir personalment el govern com a ''gurkhan'' ([[1178]]-[[1211]]) i en el seu govern l'imperi Kara Khitai va entrar en decadència.<ref> el rei, tot i que era enèrgic, passava el temps entre plaers i ocupat en caceres</ref> A l'estat kara khitai s'havia refugiat [[Kutchlug]], fill de [[Tayang]] el khan dels [[naiman]]s mongols. L'acompanyaven fidels naiman i alguns [[markit]]; aquestos es van anar a instal·lar a Uigúria però en foren expulsats pel sobirà dels uigurs;<ref> Barthold, ''Turkestan'', pàgina 362 </ref> en canvi Kutchlug fou acollit al país kara khitai per Tche lu-ku, a Balasagun, i li va donar la mà de la seva filla ([[1208]]).

Kutchlug va governar l'imperi del [[1211]] al [[1218]]. A la [[Kashgària]] els reietons turcs musulmans de la família dels karakhànides, eren encara els seus vassalls. Quan governava, el ''gur khan'' Teche-lu-ku havia empresonat al fill del khan karakhànida de [[Kashgar]] Arslan khan Abul Modzaffer Yusuf, i a la seva mort el [[1205]] el seu fill Arslan khan Abul Fath Muhammad liel va succeir però estava presoner; el [[1211]] Kutchlug el va alliberar i el va enviar com el seu representant (governador) als territoris karakhànides de [[Kashgar]], però els emirs de la zona van refusar acceptar-lo i el van matar ([[1211]] o [[1212]]). Kutchlug va fer assolar llavors la Kashgària durant tres o dos anys (1211 o 1212 a 1213 o 1214), fins que la fam provocada per les lluites va obligar als emirs a reconèixer l'autoritat de Kutchlug.<ref> Barthold, ''Turkestan'', pàgines 363 a 366, citant com a font a [[Alà-ad-Din Juwayní]] i a [[Djeman Qarchi]] </ref> Va seguir una persecució religiosa. Kutchlug era probablement nestorià (com els naiman) i la seva dona, filla del ''gur khan'', era budista, i ambdós volien fer renunciar als musulmans de [[Kashgar]] i [[Hotan|Khotan]] de la seva fe, i els van deixar escollir entre budisme i cristianisme; quan l'imam principal de Khotan va protestar, fou crucificat a la porta de la seva madrassa. Aquestes persecucions van abocar a la Kashgària a simpatitzar amb els mongols.