Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica l'enllaç a una altra wiki
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Línia 1:
El '''vescomtat de Châtellerault''' fou una jurisdicció feudal de [[França]]. El feu era dependent del [[comtat de Poitou]] i el formava la regió dels Ingrandes entre la moderna [[Châtellerault]] i [[Turena]]. El patrimoni alodial dels vescomtes estava a l'entorn de [[Poitiers]] i tenien també béns a l'[[Aunis]] i [[Santonya]], i tenien feus del comte de Poitou a Vivonne, Chatelaillon, Couture d'Argenson i entorn de Châtellerault. Tenien en feu de l'abadia de Saint Maixent un domini a Sainte Soline i altres dominis en feu del bisbe de Poitiers; el vescomte controlava els castells de Châtellerault i Montoiron (el castellà era un dels vassalls principals); uns quinze senyors eren vassalls del vescomte destacant els senyors de Montoiron, Curçay, Furniols, Clairvaux, Baudiment i Chitré.
 
Un senyor de nom Airaud (Airald), esmentat per primer cop el [[936]] sense precisar el lloc, va fundar el castell que va portar el seu nom (''Castrum Airaldi''). El juny de [[954]] o [[955]] Guillem de Poitou fa una donació a Sant Hilari de Poitiers que subscriu un Acfrec ja esmentat el [[829]] o [[830]], probablement vescomte local. El primer que es documenta amb el títol de vescomte fou Adrald (+ 976) esmentat com ''Adraldi vicecomiti'' en una donació de l'octubre del [[959]] a l'abadia de Saint-Florent prop de Saumur. S'esmenten també els vescomtes Arbertus i Kadeloni junt amb Adraldus, el [[969]]. Adrald es va casar amb Garsenda i va tenir tres fills dels quals Acfred II liel va succeir com a vescomte, apareixent en donacions del 987, 989, 991, 992, casat amb Beatriu. Van tenir fills però o van morir joves o foren noies. Li va succeir el seu germà Bosó I (+ abans del [[1012]]) esmentat en donacions sense tenir el càrrec (990 i 991) i en una donació on ja consta com vescomte el 1010. es va casar amb Amelia i va tenir tres fills dels quals el successor fou Acfred III (+ després del [[1046]]) esmentat a donacions el 1024 o 1025 i 1031 o 1033.
 
En aquest moment es produeix certa confusió. Sembla que Acfred III no estava casat i liel va succeir el seu germà Hug I (+1070 o després) esmentat com a germà del vescomte Acfred el [[1055]] i com a vescomte el [[1055]] i [[1060]]. No obstant algunes genealogies el presenten no com a germà d'Acfred sinó com un nebot, fill de la germana Garsenda casada amb [[Rochefoucald|Fucald de la Roche]]. Hug es va casar amb Gerberga (probablement d'Angulema, filla del comte Anduí II d'Angulema que al seu torn era fill de Guillem IV d'Angulema) i va tenir almenys dos fills, dels quals el successor fou el gran, Bosó II (+ [[1095]] o després).
 
Bosó II apareix en una carta del [[1076]]. Es va casar vers 1075 amb Alienor de Thouars (filla d'Aimery IV [[vescomtat de Thouars|vescomte de Thouars]]) i va tenir cinc fills dels quals Aimery I (+ abans de [[1144]]) liel va succeir; es va casar el 1109 amb Malberga o Amauberga (anomenada Dangarosa) de l'Isle Bouchard, que el va abandonar per anar a viure amb Guillem VII (IX) de [[comtat de Poitou|Poitou]], cosa que va costar a aquest ser excomunicat. Segons [[Orderic Vitalis]], la comtessa Hildegarda de Poitou va aconseguir la reunió d'un sínode a [[Reims]] l'octubre del 1119 per orde del papa [[Calixte II]]. Aimery i la seva dona van tenir cinc fills, dels quals el gram Hug II (+ abans del 1176) fou el successor.
 
Hug II es va casar en primeres noces amb Aenor i en segones amb Alix d'Alençon senyora de Montgomery i de Sonnois, filla de Joan I d'Alençon (que després es va casar amb Robert Malet, senyor de Graville) i de la primera dona va tenir quatre fills; el gran Aimery va morir abans que el pare (vers 1170) i el successor fou el segon Guillem que va morir a [[Terra Santa]], a [[Sant Joan d'Acre]], el [[1188]]. Es va casar amb Clemència Margarita de Mortemer, la qual en enviudar el [[1188]] es va casar amb Jocelí de Lezay dit de Monteiron que fou regent del vescomtat durant la minoria del jove fill de Guillem (però va morir el 1189 i Raül va tornar a la regència morint vers el 1190). Van tenir sis fills dels quals els successor fou Hug III, que va lluitar amb Artur de Bretanya al setge de Mirabeau i junt amb aquest fou fet presoner pels anglesos l'[[1 d'agost]] del [[1202]] però és possible que fos alliberat poc després. Felip August de França havia ocupat Châtellerault el [[1204]] i Hug de Surgères (que uns consideren el mateix Hug III però era quasi segur un personatge diferent) va rebre l'administració. Hug de Surgères seria fill de Guillen Maingot senyor de Surgères i de una dama de nom Aurengarde, que a la mort del seu marit es va casar de segones amb Hug VIII l'Os de Lusignan. Hug de Surgères apareix assetjant el castell de Niors el [[1205]] i va fer de testimoni en diversos actes que van portar a la incorporació del comtat de Poitou a França. Hug va marxar a Terra Santa el [[1211]] i va morir a [[Sant Joan d'Acre]] el [[1212]].
Línia 19:
*Jaume (1350 +1405) baró de Montgomery
 
Però el vescomtat de Châtellerault Joan V el va deixar al seu germà Lluís obrint una branca jove de la casa d'Harcourt. Lluís I estava casar amb Maria de la Tournelle; el [[1370]] va prendre partit per [[Anglaterra]] contra el rei de França i l'exèrcit reial, dirigit per Carlouet, lloctinent de [[Du Guesclin]] va ocupar la ciutat de Châtellerault. Lluís va fugir per poc i fou després governador de [[Guyena]], nomenat pel duc de Lancaster, conjuntament amb Guillem VII de Parthenay. Lluís va morir el [[1388]]. De matrimoni amb Maria de la Tournelle va tenir dos fills, Joan i LLuís i un bastard anomenat Joan el bastard de Chatellerault, que fou senyor de La Peyrate i de la Plante; el primer dels dos fills legítims va recuperar el vescomtat que li fou reconegut com a Joan VI el [[1394]]; va morir sense fills el [[1406]] i liel va succeir el seu germà Lluis II. El [[18 de març]] de [[1407]] va esdevenir [[Arquebisbat de Rouen|arquebisbe de Rouen]]. Va morir el [[1422]] i amb ell es va extingir la nissaga d'Harcourt a Châtellerault.
 
El [[1487]] Carles VII de França el va donar a Joan d'Armanyac duc de [[Ducat de Nemours|Nemours]] (+[[1500]]) del que va passar al seu fill Lluís d'Armanyac duc de Nemours (+[[1503]]) retornant a la corna que el va cedir el [[1505]] a Anna de França, duquessa de Borbó que va morir el [[1522]]. El comtat fou elevat a ducat el [[1514]] pel rei Francesc I de França en favor de Francesc de Borbó, i va tornar a la corona a la seva mort però pocs anys després fou cedit ([[1548]]) a l'escocès James Hamilton, regent d'[[Escòcia]] (1542-1554), com a premi per l'arranjament de la reina Maria i el delfí Francesc; James el va fer administrar pel seu fill el comte d'Arran, James Hamilton II. El ducat fou confiscat el [[1559]].