Església Ortodoxa Romanesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals |
Disambiguated: tàrtar → Tàtars, setge de Viena → Setge de Viena (1683) |
||
Línia 134:
La persistència de la població de confessió ortodoxa en territori dominat pels hongaresos era una cosa que preocupava relativament les autoritats romanes, tal com ho mostra una correspondència de l'any [[1234]] que va enviar el papa al futur rei dels hongaresos [[Bela IV]], en aquell moment príncep de la Cumania, on es queixava de la presència de "walathos" (en referència a la població autòctona i de confessió ortodoxa de la Valàquia) a la Diòcesi de la Cumania, que menyspreant a l'Església de Roma no rebien el sagrament de mans del bisbe de la [[diòcesi]], sinó de bisbes ''heretges'' de ritu grec i ortodox. El mateix passava amb molta de la població autòctona de [[Transsilvània]] que continuaven amb les seves pràctiques religioses ortodoxes. Clarament per aquestes poblacions la seva religió no era ni de bon tros herètica, sinó tot el contrari. Per aquest motiu el papa recomanà al príncep que ordenes al bisbe de la Cumania l'ordenació per aquesta població d'un bisbe catòlic autòcton ''ili natione conformen'', fent referència a la necessitat que el mateix parlés romanès.
Arran de la invasió [[
Amb l'arribada al tron d'Hongria del primer rei de la [[dinastia Angevina]], [[Carles Robert I]], l'any [[1308]], es va restablir de nou la pressió dels hongaresos sobre Moldàvia i Valàquia per controlar aquells territoris. Aquesta pressió va quedar truncada amb la derrota del rei hongarès davant del príncep de Valàquia [[Besarav]] ([[1330]]). Això va portar als hongaresos a encetar una estratègia diferent per prendre el control de la regió i que no passava per l'ús de la força. Aquesta estratègia necessitava l'ajut d'un element prou poderós per a justificar qualsevol acció per tal de dominar la regió. L'ajut buscat pels hongaresos procedia de Roma encarnat en la figura del papa. Així el rei Carles Robert I va ordenar enviar un informe a [[Joan XXII]] per demanar-li la reinstauració del Bisbat de Milcovia com a successor del de Cumania i el nomenament del capellà reial, el franciscà [[Vito de Monteferro]] com a cap de la nova diòcesi. Joan XXII va accedir a les peticions del monarca hongarès, tot i que mostrant-se caut al respecte, motiu pel qual va escriure al Primat d'Hongria que nomenés un nou bisbe i crees la nova diòcesi. Però el primat d'Hongria i el bisbe de la Cumania (que continuava existint però en precàries condicions) van negar-se a la constitució de la nova diòcesi, ja que això significava perdre el control de les rendes aconseguides de les terres a aquella part dels Carpats, motiu pel qual es va desestimar el projecte del rei hongarès. L'any [[1347]] el rei [[Lluís I d'Hongria]] va aconseguir expulsar els darrers reductes de tàrtars que restaven a Moldàvia i va aprofitar això per tornar a demanar al papa la creació de la diòcesi de Milcovia, fet que aquesta vegada sí que aconseguí, però si bé no és del tot segur que el bisbe responsable de la seu arribés a residir mai a la mateixa.
Línia 163:
=== Dominació austríaca i pervivència de l'ortodòxia entre els imperis ===
Amb el [[Setge de Viena (1683)|setge de Viena]] de [[1683]] per part dels otomans i amb la signatura del [[Tractat de Karlowitz]] ([[1699]]) es va encetar una nova dinàmica al centre d'Europa, ja que els otomans van replegar-se cap a la zona sud-est del continent europeu, deixant el control de [[Transsilvània]] als [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]]. Des de l'any [[1696]] el principat va deixar de ser governat per prínceps hongaresos autòctons. Això va ser aprofitat per l'emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic]] per decretar que el [[catolicisme]], el [[luteranisme]], el calvinisme i l'[[uniatisme]] eren confessions legals, mentre que l'ortodòxia rebia de nou la condició de religió tolerada a [[Transsilvània]]. De seguida els [[jesuïta|jesuïtes]] van establir a la regió una Església uniata. L'any [[1697]] es va oferir al metropolità ortodox de Transsilvània alliberar-se respecte al superintendent calvinista a canvi d'acceptar la Unió amb Roma, però el traspàs del metropolità va fer que el nou metropolità designat, el [[bisbe Atanasi]] anés a Valàquia per ser consagrat com a nou metropolità. A la capital del principat valac va ser rebut amb tot tipus de sospites i se'l va obligar a acceptar l'ortodòxia tal com es recollia a la [[confessió de fe]] de Pere Moghila si volia ser consagrat. L'abril de [[1698]] l'emperador Leopold I va emetre un diploma pel qual tots els clergues ortodoxos romanesos que es passessin a les quatre confessions legals rebrien totes les contraprestacions i privilegis que els clergues d'aquestes confessions gaudien, a més si es convertien al catolicisme i per tant reconeixien l'autoritat única del [[Papa de Roma]] com a cap únic del [[cristianisme]] rebrien encara més privilegis. Al juny de 1698 el [[primat]] hongarès, el Cardenal Kollonitz va definir els quatre punts a observar per aconseguir la unió de les esglésies cristianes. Aquests eren el reconeixement del Papa de Roma com a cap únic de la cristiandat, l'ús del [[pa àzim]] per la celebració de les [[eucaristia|eucaristies]], el Filioque en el credo i acceptar la doctrina del [[purgatori]].
L'octubre de [[1698]] uns trenta sacerdots ortodoxos de [[Transsilvània]] van signar un document on feien pública la seva intenció de fer-se membres de l'[[Església uniata]], tot i que desitjaven la voluntat de mantenir els costums romanesos. Al febrer de [[1699]] [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic]] va publicar el diploma pel qual s'establia l'Església uniata a Transsilvània sense haver de pagar impostos per les propietats adquirides per la nova Església i importants exempcions fiscals pels clergues d'aquesta (el nom oficial de la nova Església era el d'[[Església Romanesa Unida amb Roma]], però rebia la denominació popular d'Església grecocatòlica). L'any [[1701]] aquests privilegis es van ampliar als fidels de la nova Església. Com que la unió tenia poca acceptació Kollonitz va cridar al metropolità Atanasi a Viena on va haver de comparèixer davant d'una comissió judicial. Se'l va obligar a signar un document on es comprometia a trencar qualsevol llaç amb el metropolità i el príncep de la Valàquia, a obligar als seus fidels a convertir-se a l'uniatisme i a rebre com a conseller a un teòleg catòlic. El metropolità es va veure obligat a acceptar i seguidament el [[Cardenal Kollonitz]] va repetir la seva consagració sacerdotal ''sub conditione'', a més es va oferir als seglars que acceptessin la seva conversió a l'uniatisme les mateixes condicions favorables que gaudien els catòlics a la regió. La seu metropolitana ortodoxa d'[[Alba Iulia]] es va transformar en un bisbat uniat desapareixent de Transsilvània el títol de metropolità ortodox, situació que perdurà fins a l'any [[1864]]. Amb la pèrdua de la seu metropolitana els romanesos de Transsilvània van protestar enèrgicament. Atanasi fou excomunicat pels patriarques de [[Constantinoble]], de [[Jerusalem]], i pel metropolità de Valàquia.
| |||