Guerra del Peloponnès: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
correcció
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Línia 36:
El [[428 aC]] es van revoltar totes les ciutats de l'illa de [[Lesbos]] menys [[Methymma]]; els atenencs van enviar a sotmetre'ls a l'almirall [[Clípides]] i al general [[Pakes]] o Pàkides; aquest darrer va assetjar [[Mitilene]] a finals d'any. Arquidam, un any més, va envair l'Àtica mentre [[Demòstenes]] i [[Nícies]] van atacar [[Lacònia]] i van interceptar a la flota espartana que anava cap a l'Àtica: A Platees els assetjats van poder sortir de la ciutat i arribar a Atenes, quedant a la ciutat només 200 defensors.
 
El [[427 aC]] va morir el rei [[Arquidam II d'Esparta]] i liel va succeir el seu fill [[Agis I]]. Sota el comandament de [[Cleòmenes (general)|Cleòmenes]] van tornar a l'Àtica l'abril però es van retirar tot seguit. Alcides, almirall espartà, va anar a Lesbos en ajut de l'assetjada Mitilene però no va poder atacar davant la presència de la flota atenenca (abril); el govern oligàrquic de Mitilene va entregar armes al poble però aquest es va revoltar i va enderrocar a l'oligarquia i va tornar a l'aliança amb Atenes el juliol; però Atenes, a proposta de Cleontes, va decidir destruir la ciutat, executar a sis mil ciutadans i vendre com esclaus a les dones i nens; una gran pressió popular a Atenes va evitar aquest genocidi però no va poder evitar l'execució d'un miler d'oligarques. A l'estiu, els espartans van entrar a Platees i la ciutat fou cedida a Tebes. Nícies bloqueja Mègara. A Còrcira una revolució va portar al poder al partit aristocràtic que es va aliar a Esparta, però els atenencs van enviar una expedició dirigida per Nicòstratos amb 12 vaixells que van reposar als demòcrates en el poder, i també allí es va produir una sagnant repressió contra els oligarques; la flota espartana sota comandament d'Alcides, es va acostar a Còrcira, però va arribar una nova flota atenenca sota comandament d'Eurimedentes que va evitar la reconquesta i va fer retirar a Alcides; els oligarques (uns 500) es van fer forts a Mont Istone.
 
El [[426 aC]] els espartans van establir una fortalesa a Herèdia, prop de les [[Termòpiles]]. Els atenencs van atacar [[Melos]] i van devastar amb la flota les costes de Beòcia i [[Lòcrida]]. Una expedició atenenca dirigida per [[Demòstenes]] i [[Procles]] va envair Etòlia, però no va obtenir cap resultat, i [[Etòlia]] es va aliar a Esparta; l'espartà [[Euríloc d'Esparta|Euríloc]] es va atreure als [[ambraciotes]] als que va incitar a lluitar contra els [[acarnanis]] però Demòstenes es va posar al front dels acarnanis i va derrotar els ambraciotes i espartans a [[Olpe]] o [[Olpea]]. Algunes ciutats de Sicília ([[Messina]], [[Halices]] i [[Segesta (Sicília)|Egesta]], es van aliar a Atenes.
Línia 46:
El [[423 aC]] es va signar una treva o armistici per un any. Esciona, ciutat de [[Calcídia]], es va revoltar contra Atenes i els espartans la van admetre a l'aliança peloponèsia incomplint els acords de la treva, que així va quedar trencada; Meudea, al sud de la Calcídia, va seguir el mateix camí que Esciona. Atenes va renovar l'aliança amb Perdicas II de Macedònia i amb el rei Arrabaios de [[Lincestes]], i amb el seu ajut Torona i altres llocs foren recuperats per als atenencs.
 
El [[422 aC]] Cleó va atacar Amfípolis, defensada per Bràsides; els atenencs foren derrotats i a la batalla varen morir Cleó i Bràsides (tardor). Mort Cleó, cap del partit democràtic, liel va succeir [[Alcibíades]], mentre Nícies, que encapçalava al partit atenenc moderat, fou ratificat com a principal estrateg.
 
== La pau de Nícies ==
Línia 78:
El [[409 aC]] Mègara va recuperar el port de Nisies que els atenencs havien ocupat una anys abans. La flota espartana va recuperar l'illa Esfactèria i van reconquerir també Pilos. L'almirall atenenc Tràsil va atacar Efes però fou rebutjat.
 
El [[408 aC]] va morir el rei agída espartà [[Pleistonax]] i liel va succeir el seu fill [[Pausànies d'Esparta]]. El juny va tornar a Atenes Alcibíades coincidint amb la festa de les Plintèries, i fou aclamat pel poble. Trasibul va reconquerir Abdera. Els atenencs també van ocupar [[Selímbria]] (després d'un setge) i Bizanci (on Clearc també va resistir un temps el setge atenenc). Els atenencs van enviar una ambaixada a [[Farnabazos II]] de [[Dascilios]], i [[Nicomèdia]] es va haver de sotmetre a Atenes.
 
El [[407 aC]] Alcibíades va recuperar l'illa de Tasos i va retornar a Atenes. Allí va participar en una precessió religiosa d'Atenes a l'Èlide i va deixar el comandament de la flota al seu amic Antíoc, que poc després fou derrotat a [[Nòtion]] (prop d'Efes) pel nou cap de la flota espartana, [[Lisandre]], que s'havia aliar a Cir, sàtrapa de Sardes. Lisandre va ocupar [[Teos]] i la fortalesa de Defínion, l'única posició dels atenencs a Quios. Quan aquesta notícia es va conèixer a Atenes, Alcibíades fou destituït i va emigrar al [[Quersonès traci]] on va governar com a atirà independent a Sestos fins a la fi de la guerra (llavors va passar a Pèrsia on va ser assassinat). El poder va passar a Atenes a [[Cleòfont]], del partit democràtic bel·licista.
 
El [[406 aC]] el termini de Lisandre com a cap de la flota esparta (un any) es va acabar i liel va succeir Calicràtides que va ocupar Methymma o Metimma a Lesbos i va derrotar a la flota atenenca, dirigida per [[Conó (almirall)|Conó]], bloquejant les seves restes a Mitilene; però la perícia de Conó li va permetre trencar el bloqueig i unir-se a la resta de la flota a Samos. Un conjunt de 150 naus atenenques van derrotar a la flota espartana en aigües de les illes [[Arginuses]] (agost) batalla en la que va morir Calacràtides i els espartans van perdre 70 naus. Lisandre fou nomenat altre cop almirall de la flota. El seu bloqueig de l'Helespont va impedir el subministrament de gra a Atenes.
 
El [[405 aC]] Lisandre va saquejar Lampsacos i es trobà amb la flota atenenca, que venia per trencar el bloqueig, a [[Aegospotami]], prop del lloc anomenat rierol de les cabres. La batalla fou una gran victòria espartana que va sorprendre els atenencs a terra; tres mil atenencs foren fets presoners i executats; llavors Lisandre es va presentar davant el Pireu i va bloquejar la costa de l'Àtica i per terra el rei Pausànies va entrar a la regió i va assetjar Atenes per terra; al començament Cleòfont va tractar de resistir però finalment el consell dels cinc-cents a petició de Sàtir, el va destituir i el va empresonar i el va substituir Teramenes; els demòcrates es van revoltar i van alliberar als seus líders empresonats però Cleòfont fou ràpidament executat i la revolució es va enfonsar. Llavors Atenes va capitular i els espartans van entrar a la ciutat. Les negociacions de pau van imposar dures condicions als atenencs: pèrdua de totes les seves possessions, entrega de tots els vaixells de la seva flota (la flota no podria passar en endavant de 12 vaixells), i destrucció de les seves muralles (juny). A la ciutat es va instal·lar el govern oligàrquic anomenats dels Trenta (perquè tenia 30 membres), encapçalat per [[Críties]], i va ingressar a la [[Lliga del Peloponès]].