Tabgatch: diferència entre les revisions

A Siun liel va succeir Hong (465-471), que va conquerir territoris a l'imperi xinès de [[Nanquín]]: el [[466]] va ocupar Peng Txeng, al [[Kiangsu]]; el [[467]], la conca del [[Huai-Ho]]; i el [[469]], el [[Shantung]]. El [[470]], va atacar a l'horda dels T'ou-yu-Huen, al [[Kuku Nor]], i la dominà. Hong (Hong I) fou un budista pietós; el [[471]], va abdicar a favor del seu fill Hong II (471-499), que també fou budista actiu, i va humanitzar la legislació; i en el seu regnat, els tabgatch o t'o-pa es van significar en costums i llengua i, el [[494]], la capital, que era a Ping-tx'eng, al [[Jehol]], es traslladà a la ciutat de [[Lo-yang]]. S'inicià també la construcció de les estàtues búdiques de [[Long-men]] (escultures que foren construïdes entre 494 i 579), al sud de Lo-yang. Tanmateix, fracassà en el seu propòsit de sotmetre a l'imperi xinès del sud.

El [[499]], liel va succeir Kiao (499-515), que, el [[507]], va intentar altre cop conquerir l'imperi xinès de Nanquín, però el seu exèrcit fou rebutjat al riu Huai-ho, indret que quedà com a frontera permanent entre els dos estats, rere la qual (és a dir, al sud) la fortalesa imperial xinesa de Txong-li (Fong-yang al [[Nanghuei]]) va resistir tots els atacs.