Comtat de Bidgau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
enllaç
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Línia 1:
El '''comtat de Bidgau''' fou una jurisdiccio feudal del [[Sacre Imperi Romanogermànic]] formada per l'antic ''pagus Bedensi'' al nord de la comarca d'Eifel, a l'est de les Ardenes, Woëvre, Saargau, al sud de Bliesgau i a l'oest de Nahegau (a [[Francònia]]). Abraçava els dos costats del riu [[Mosela]] i incloïa [[Trèveris]], i les abadies d'[[Echternach]], [[Prüm]] i Sant Maximí.
 
A la divisió de territoris del [[8 d'agost]] del [[870]] el ''comitatum Bedagowa'' va quedar per a [[Lluís el Germànic]]. Sota [[Zuentibold]] (895-900) s'esmenta un comte de nom Esteve de la família de Matfrid. Després de la desgràcia de la família dels Matfrid amb [[Lluís IV d'Alemanya]], Bigadu fou concedit a Vigeric, [[comtat de les Ardenes|comte de les Ardenes]]. Va passar al seu fill Goteló de les Ardenes; aquest va morir el [[943]] i liel va succeir Godofreu I el Vell o el Captiu. L'[[arquebisbat de Trèveris]] va estendre a poc a poc la seva autoritat sobre la major part del país i després d'una donació de l'emperador [[Otó II del Sacre Imperi|Otó II]] de totes les terres al nord del [[Mosela]] a l'arquebisbe Teodoric ([[26 de juny]] de 973) l'arquebisbat va esdevenir el verdader sobirà i el comtat va deixar d'existir. El títol de comte de Bidgau desaparegué de la titulació dels comtes de les Ardennes al començament del segle XI encara que hi conservaven propietats, i romanien abats laics de les abadies de Sant maximí i Echternach.
 
==Llista de comtes==