Guillem VIII d'Aquitània: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 1:
'''Guillem VIII d'Aquitània i VI de Poitiers''', de naixement Guiu o Guiu-Jofré, fou [[ducat de Gascunya|duc de Gascunya]] (1052-1086) i [[ducat d'Aquitània|duc d'Aquitània]] i [[comtat de Poitiers|comte de Poitiers]] (1058-1086). Era fill de [[Guillem V d'Aquitània]] el Gran i d'[[Agnès de Borgonya, comtessa de Poitiers|Agnès de Borgonya]], i va succeir el [[1058]] al seu germà Pere Guillem, conegut com a [[Guillem VII d'Aquitània]] i V de Poitiers. Va adoptar el nom de Guiu Jofré en honor al seu padrastre [[Jofré II d'Anjou]] amb el que va viure la seva joventut.
El [[1052]] va comprar el títol de duc de Gascunya a [[Bernat Tumapaler]] d'[[comtat d'Armanyac|Armanyac]]; a Guiu Jofré li corresponia al ducat el nom de '''Guillem III de Gascunya'''. El [[1053]] Jofré II d'Anjou el va posar al front d'un petit contingent que va anar en ajut del rei [[Enric I de França]] contra el duc [[Guillem el Conqueridor|Guillem de Normandia]]. El [[1058]] Jofré, Enric I i Guiu Jofré foren derrotats pel duc normand a la batalla de Varaville. Guillem VII de Poitiers va atacar llavors a Jofré a [[Saumur]] però fou rebutjar. Poc després moria Guillem sense fills (almenys sense fills mascles) i Guiu Guillem
Es va rodejar de persones de la seva confiança eliminant als cortesans del seu germà. Va deposar a l'arquebisbe Arquimbald de Bordeus i el va substituir per Joseclí de Parthenay que era tresorer de l'abadia de Saint Hilaire de Poitiers. El comte [[Guillem IV de Tolosa]] amb el suport de nombrosos senyors aquitans es va revoltar contra el duc, aspirant a ser també duc d'Aquitània; va atacar [[Bordeus]] però fou rebutjat. Guiu Jofré va reunir les seves forces, va marxar contra Tolosa i la va ocupar i incendiar, retornant llavors a Poitou on va combatre als senyors rebels, als que va derrotar; el castell d'[[Hug V el Devot]] de [[senyoria de Lusignan|Lusignan]] fou assetjat i el senyor va morir en un sortida ([[1060]]). A la mort del seu padrastre Jofré II d'Anjou el [[14 de novembre]] de [[1060]] va reclamar als seus successor la [[Santonya]] ([[comtat de Saintes]]) que estava en poder dels comtes d'Anjou on el nou comte [[Jofré III el Barbut]] l'havia deixat al seu germà Folc. Guiu Jofré fou derrotat pels dos germans angevins a Chef-Boutonne. Guillem va tornar a Santonya el [[1062]] i va assetjar [[Saintes]] que va conquerir a causa del fet que Folc no va aconseguir el suport del seu germà Jofré. En endavant Santonya fou part del ducat d'Aquitània. Tot just després va acudir a la crida de [[Ramon Berenguer II]] de [[comtat de Barcelona|Barcelona]], que demanava ajut contra els musulmans.
|