Dinastia Lodi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir'
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Línia 14:
Durant la invasió de l'Índia per [[Tamerlà]] el [[1398]], grups afganesos van combatre dels dos costats. Malik Khidr Lodi, Malik Baha al-Din Juwani, Malik Yusuf Sarwani i Malik habib Niyazi es van unir a [[Tamerlà]] amb 12.000 soldats. Fou en aquesta època quan va arribar a Multan (procedent de Balot a la frontera amb el [[Balutxistan (regió) |Balutxistan]]) el comerciant Malik Bahram. Aquest va disputar amb els seus germans Malik Mahmud i Malik Mawji i es va posar al servei del governador de Multan pels [[tughlúquides]] de nom Malik Mardan Dawlat però conegut com a Malik al-Shark Nasir al-Mulk. Malik Bahram va organitzar una milícia tribal i a la seva mort els seus fills Sultan Shah Lodi, Malik Firuz, Malik Muhammad, Malik Khwadja i Malik Kala van seguir a Multan, amb el fill gran com a cap de la milícia.
 
Multan, després de la mort del sultà de Delhi [[Firuz Xah Tughluq]] (1351-1388), va canviar diverses vegades de mans en els següents anys de inestabilitat. Malik Mardan Dawlat o Malik al-Shark Nasir al-Mulk va morir i el seu fill Malik Shaykh fou reconegut successor pel sultà Firuz Xah; va governar poc temps i liel va succeir un altre fill, en aquest cas adoptiu, Malik Sulayman, confirmat també per Firuz Xah. A la mort de Malik Sulayman en data incerta però anterior al [[1395]] liel va succeir el seu fill Khidr Khan que fou el fundador de la [[dinastia dels Sayyids]] i conegut com a [[Sayyid Khidr Khan]], que fou reconegut i nomenat pel sultà [[tughlúquida]] de Delhi. Sultan Shah Lodi, el cap dels mercenaris, va servir lleialment a Khidr Khan i van donar suport al sultà [[Nàssir-ad-Din Mahmud Xah Tughluq]]; el [[1395]] Khidr Khan es va enfrontar a Sarang Khan, governador de [[Dipalpur]] (i germà de [[Mallu Ikbal]], influent ''amir'' del sultà de Delhi), i fou fet presoner; Sarang va ocupar Multan. Però el [[8 d'octubre]] de [[1397]] Sarang fou derrotat per Tatar Khan (''wazir'' de [[Nusrat-Xah Tughluq]], un pretendent tughlúquida 1395-1399) a la batalla de Kotla; Khidr Khan que per aquest temps es va poder escapar i es va unir a Tamerlà que poc després va envair el [[Panjab]]; l'avantguarda anava manada pel nét de Tamerlà, [[Pir Muhàmmad]]. Al seu darrere Tamerlà va creuar l'[[Indus]] el setembre de [[1397]] i va marxar cap a Delhi. Després d'haver hagut d'aixecar el setge d'[[Uchch]], el nét de Tamerlà va derrotar a Sarang Khan a la vora del [[Beas]] i va atacar Multan que es va rendir després d'un setge ([[1398]]). Sarang Khan Lodi va ser executat i Sayyid Khidr Khan fou reinstal·lat com a governador.
 
Mentre Tamerlà s'havia acostat a Delhi i el sultà Mahmud i Mallu Ikbal havien preparat la defensa amb un exèrcit de 4000 cavallers i 5000 infants que comptava amb 27 elefants. Van aguantar el primer atac del gran conqueridor prop de Jahanpanah (on Tamerlà havia establert el seu quarter) i encara que després del xoc Mallu Ikbal va fugir, després va tornar. El [[18 de desembre]] de [[1397]] Mallu i Mahmud van tornar a enfrontar a Tamerlà que disposava de deu mil cavallers i 40.000 infants, i foren totalment derrotats. Mallu va fugir a [[Baran]] i Mahmud a [[Gujarat]] i després a [[Malwa]]. Delhi fou saquejada durant 15 dies i els seus habitants massacrats o esclavitzats, però Tamerlà no hi va restar i va abandonar la capital, cosa que el pretendent Nusrat Khan Tughluq va aprofitar per ocupar Delhi (gener del [[1399]]) pero Mallu Ikbal va retornar poc després i el va expulsar cap al [[Mewat]] on Nusrat va morir al cap de poc. Mallu va cridar a Mahmud a Delhi i el va fer proclamar novament el [[14 d'octubre]] de [[1401]]. Aquest mateix 1401 Mahmud i Ikbal van atacar a [[Ibrahim Sharki]] de [[sultanat de Jaunpur|Jaunpur]]. Però Mahmud, que no estava d'acord amb el poder absolut que exercia el seu ministre, es va passar a Ibrahim. Com que no fou tractat per Ibrahim amb el respecte propi d'un sultà, Mahmud va fugir a [[Kanauj]] on es va establir, i que Mallu Ikbal va intentar conquerir sense èxit. Així el sultà verdader estava a Kanauj i Mallu Ikbal exercia el poder efectiu a Delhi.
Línia 39:
En revenja Husayn Shah Sharki, després de reorganitzar les seves forces, va atacar Etawah governada per Kutb Khan Lodi cosí i cunyat de Bahlul ([[1474]]) però fou altre cop derrotat. Un nou intent poc després va tenir el mateix resultat. Després d'un temps de pau, va tornar a entrar en guerra amb Delhi ([[1479]]), i finalment va aconseguir vencer als Lodis, però quan es retirava després de la victoria, fou atacat per Bahlul pel darrere i fou derrotat, havent de cedir per ajustar la pau Kanli, Patiala i altres viles del Doab. Hysaun Shah Sharki va reorganitzar altre cop les seves forces durant la pau que va seguir, i va reprendre la guerra el [[1486]] lliurant la decisiva batalla de [[Sunhar]] al [[districte d'Etawah]] on va patir una derrota completa i la seva capital, [[Jaunpur]] fou ocupada per les forces del Bahlul Shah Lodi. Poc temps després el fill d'aquest, Babrak Shah o Barbak Shah, fou nomenat virrei. Això fou un evident error polític de Bahlul, ja que donava a Barbak el poder suficient per plantar cara al seu germà [[Sikandar Lodi]], designat successor a Delhi. Bahlul també va nomenar altres parents a importants càrrecs: Alam Lodi a [[Manikpur]], el seu nebot Kala Pahar a [[Bahraich]], Azam Humayun Lodi a Lakhnau i a [[Kalpi]] i Khan Jahan Lodi a [[Badaun]]; a més Nizam Khan tenia el [[Panjab]] i la major part del [[Doab]].
 
A la mort de Bahlul el juny de [[1488]] a Mallawal (prop de Saket al costat d'[[Aligarh]]) liel va succeir el seu fill [[Sikandar Lodi]]. Bahlul fou portat a Delhi i enterrat al Bagh-i Djuh. [[Husayn Shah Sharki]], amb l'habilitat política que va mantenir al llarg de la seva vida, va aconseguir enfrontar a Barbak Shah amb el seu germà Sikandar Lodi. Pero Sikandar va enganyar i derrotar a Barbak que va caure presoner i es va apoderar del seu govern autònom ([[1493]]). Poc després Husayn va fugir de Bihar on encara es mantenia i se'n va anar a [[Bengala (regió)|Bengala]], al regne de [[Gaur]], on el sultà Ala al-Din Husayn Shah era parent seu, i el va acollir amb honors i el va deixar residir a [[Khalgaon]]. Sikandar Lodi va confiar el [[Bihar]] a Darya Khan ([[1495]]). L'exèrcit de Delhi va arribar a [[Patna]] i va creuar el [[Ganges]] mentre que de Darwishhopur un altre contingent marxava per Kutlughpur (prop de Maner Sharif) contra Ala al-Din de Bengala; per enfrontar als lodis el sobirà de Bengala va enviar al seu fill el príncep Danyal al front de l'exèrcit, en direcció a [[Monghyr]] (Monger). Els dos exèrcits es van acarar durant un temps però no es van efrontar i finalment un pacte de no-agressió es va signar a Barh, a l'oest de Monghyr. Les fronteres en aquesta zona són indeterminades però es pensa que els lodis van arribar a dominar fins a Barh, i que [[Bhagalpur]] era el límit de les possessions bengalines per occident.
 
Sikandar Lodi fou un governant just, bon administrador i bon poeta. Va imposar la seva autoritat als afganesos turbulents i va introduir el sistema d'inspeccióm la verificacio de comptes i l'enregistrament d'una ''hilya'' (rotllo descriptiu).
 
Va morir el [[1517]] i liel va succeir el seu fill [[Ibrahim Lodi]] ([[23 de novembre]] de [[1517]]) que va haver de combatre al seu germà Djalal al-Din de [[Kalpi]], i a altres rebels. Va tenir enfrontaments amb els nobles nuhanis, farmulis i lodis que van debilitar el seu poder intern. Després de nou anys de regnat va haver de lliurar una batalla defensiva a [[Panipat]] contra els invasors mogols de [[Baber]] de [[Fergana (ciutat) |Fergana]]. El sultà, traït per Dawlat Khan Lodi, va perdre la batalla i va morir el divendres [[30 d'abril]] de [[1526]], sent enterrat al costat del camí.
 
Els afganesos van continuar lluitant quasi un segle contra els mogols i contra els karranis i nihanis bengalins fins que foren sotmesos definitivament per [[Jahangir]] a Nekudiyala (a uns 50 km de [[Dhaka]]) el [[1612]].