Rasès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 16:
A la primavera del [[719]] al-Hurr va ser substituït i va ocupar el càrrec [[al-Sahm al-Malik]], enviat directament pel califa Sulayman, que va acabar decidint l'annexió de totes les terres en altre temps visigodes al califat. Fou segurament al-Sahm qui va creuar per primera vegada els [[Pirineus]] al [[719]], en què la campanya militar anual va començar tard. Narbona, emmurallada, resisteix, però el perill s'intueix. Al-Sahm no se'n torna, sinó que espera a la mateixa Septimània fins que passi l'hivern. Les principals fortaleses de la zona eren Rhedae i [[Carcassona]], que protegia dels francs el sector oriental de la Septimània. Ambdues devien estar prou ben emmurallades per resistir un atac. Abans de la tornada dels musulmans, l'arquebisbe de Narbona, i primera autoritat religiosa del que queda de regne visigot, fuig de la seva seu i es refugia a Rhedae. Potser l'hi acompanya Ardó. Just a temps, perquè ben poc després, al 720, Narbona va ser presa per al-Sahm i els defensors passats a ganivet, i hi va establir una guarnició escollida. [[Besiers]], [[Lodeva]], [[Agde]] i [[Magalona]] es van sotmetre o van ser preses les setmanes següents. Però [[Nimes]] va resistir. El [[721]], al-Sahm va sortir de Narbona cap a Carcassona. Rhedae li quedava al sud, però no s'hi va acostar. Les muralles de Carcassona oferien la perspectiva d'una llarga resistència i el valí buscava conquestes o botí, o potser va tenir notícies que el duc Odó o [[Eudes d'Aquitània]] preparava un exèrcit per combatre'l. El cert és que va deixar Carcassona i va avançar fins a [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], que pertanyia al regne dels francs. Després d'un setge d'uns dos mesos almenys, va assaltar la ciutat el juny, però es creu que justament en aquell moment varen arribar les forces militars reunides per Odó, que el van derrotar, i va morir al combat ([[10 de juny]] del [[721]]). En el lloc dels fets els soldats van proclamar valí [[Abderrahman ben Abdullah al-Gafiki]], interí lògicament, però que després va ser reconegut pel seu superior, el valí d'Ifrikiya, [[al-Bashir Ibn Safuan]], conegut per [[Ibn Hantala]], qui va aconseguir una retirada digna cap a Narbona a pesar que la ruta estava tallada per la fortalesa de Carcassona i, més al sud, per la de Rhedae. Després es van plantejar qüestions polítiques que no són del cas aquí, però que van tallar tota iniciativa militar i van afavorir la continuïtat de poders locals autònoms, segurament dirigits per comtes, a Carcassona, Rhedae i Nimes. Si Ardó encara era viu, el seu regne s'havia reduït a aquests tres comtats.
Poc després es va nomenar un valí definitiu, càrrec que va recaure en [[Anbassa ibn Suhaym al-Kalbí]] ([[agost]] del [[722]]), qui durant tres anys seguits ([[722]], [[723]] i [[724]]) va enviar els seus exèrcits, manats per subalterns (al començament potser el mateix valí interí sortint [[Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí]]), a la Septimània, però sense poder sotmetre Carcassona o Nimes. Sembla que els musulmans es preocupaven només d'obtenir botí, però en canvi conquistar una vila emmurallada requeria esforços i sacrificis. També en aquest temps hi va haver conflictes polítics derivats de la mort del califa [[Yazid I]], i la successió del seu germà [[Hixam I]]. Finalment, el 725, Anbassa va assumir personalment el comandament i, sortint des de Narbona, es dirigí a Carcassona i la va rendir. La ciutat va obtenir un pacte de capitulació dels de tipus ''[[Ahd]]'', en què es deia que la meitat dels districtes de la ciutat passaven als musulmans, que s'hi establirien, si bé el comte got conservaria les seves funcions. Caiguda Carcassona, és molt probable que Rhedae se sotmetés també, però no en queda constància. El que sí se sap és que immediatament Anbassa es va dirigir a l'altra punta de la Septimània, va sotmetre Nimes i la va obligar a signar un pacte de capitulació també de tipus ''Ahd''. Milers de refugiats hispani van passar al regne dels francs. Des del seu nomenament, Anbassa havia doblat els impostos als cristians i ordenat confiscacions als jueus, i amb això havia provocat revoltes aïllades en altres punts de l'antic regne visigot. El 726, Anbassa va tornar a atacar Ifranj, però va morir en el combat i
===Rasès, comtat del regne dels francs===
| |||