Alaric I: diferència entre les revisions

Alaric va tornar a Roma i els esclaus d'una dama romana de religió arriana, de nom "Proba", li van obrir la porta Salària ([[24 d'agost]] del [[410]]). Alaric va donar tres dies als seus homes per saquejar la ciutat, però va ordenar respectar els temples i les dones i va prohibir les morts sense justificació, però els soldats van incendiar la major part de la ciutat després del saqueig; els ciutadans romans s'havien refugiat als temples de Sant Pere i Sant Pau. Al cap de sis dies va sortir cap al sud, portant com a ostatges l'antic emperador Àtal i [[Gal·la Placídia]], germana d'Honori. Va devastar [[Campània]], [[Apúlia]] i [[Calàbria]] i va arribar a l'[[Estret de Messina]], des on va preparar la conquesta de [[Sicília]], que no va poder fer perquè una tempesta va dispersar les naus. Llavors va voler passar a l'Àfrica però va morir d'una curta malaltia abans d'acabar els preparatius, quan estava assetjant [[Cosenza]]. LiEl va succeir el seu cunyat [[Ataülf]], que no va tardar a fer la pau amb l'imperi, sortint d'Itàlia a canvi de la concessió del govern de la [[Gàl·lia]]. Alaric fou enterrat prop de Cosèntia, a la vora del riu Busentinus.