Tell Leilan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
||
Línia 15:
Els elamites van perdre la ciutat segurament en una dura lluita (per les restes arqueològiques amb dipòsits de cendra i terres cremats al palau) vers el 1765 aC a mans d'[[Atamrum]] de'[[Allahad]] que la va dominar fins vers 1761 aC i després el seu fill Himdiya; el palau que havia estat damnat, fou reconstruït. De vers el 1761 aC a 1750 aC no hi ha cap informació sobre la ciutat; la situació sembla haver-se estabilitzat. Els documents trobats al palau esmenten tres governants, que semblen pertànyer a una nissaga originada en Dari-Epuh, que si va ser rei seria en el període sense notícies quan s'hauria apoderat del govern i l'hauria pogut mantenir.
En aquest temps el territori de la ciutat era relativament petit, limitat a la plana del Khabur, i es van fer campanyes cap a l'est i al sud i hauria arribat a estendre la seva àrea fins a Hamoukar. Els seus reis es titulaven com abans "reis d'Apum". El rei Mutija hauria succeït al seu germà Dari-Epuh vers el 1750 aC. Mentre estava al poder els seus dos nebots dirigien les marques frontereres. Un d'aquestos nebots, Till-Abnu, el va succeir en el tron en data desconeguda, i va renovar un tractat amb els comerciants d'Assur que vivien en un barri separat (n'havien estat expulsats durant l'ocupació elamita).
En aquestos anys la ciutat va prosperar, però això es va acabar el 1726 aC quan fou saquejada per [[Samsu-iluna]] de [[Babilònia]] i el rei Akun-Ashar va morir en la lluita. La ciutat fou abandonada; alguns residents o ocupants temporals van construir forns, una plataforma de rajola i algunes parets damunt les ruïnes però fou definitivament abandonada del tot al cap de poc anys (vers el final del segle) i ja mai més es va tornar a ocupar.
| |||