Banu Àssad: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 7:
Amb les conquestes àrabs els Banu Asad es van establir a l'Iraq, a Kufa i una part es van barrejar amb els Kufa. També es van establir alguns grups a Síria. Al segle X el xeic Mazyad dels Nashira, subtribu dels Banu Asad es va establir a la zona d'al-Hilla i un altre xeic, Dubays, es va establir a Hueza ([[Huwayza]]) al [[Khuzestan]].
Les guerres sota els [[buwàyhides]] van permetre a Ali ibn Mazyad ser reconegut com a vassall dels sultans buwàyhides el [[1012]]/[[1013]]. El seu fill Dubays ibn Ali (1018-1082) i el fill d'aquest, Mansur ibn Dubays (1082-1088) foren considerats exemples de noblesa àrab. El cap principal fou el fill del darrer, [[Sadaka ibn Mansur]] (1086-1108);
Inicialment dispersos després es van reunir altre cop i al segle XIV i XV vivien a la regió al sud-est de Wasit i després van passar al [[Djazair]] al segle XVI, a l'entorn de El-Čebaish. Al segle XIX es queixaven de què el seu territori era molt petit i sota direcció del xeic Djenah van avançar vers el [[1840]] cap a l'est d'Amara, i després sota el seu fill Kheyyun ibn Djenah cap al Petit Medjer; el 1894-1895 foren castigats per forces turques per haver incendiat una vila (Medina) al sud de El-Čebaish, a la riba de l'[[Eufrates]]; llavors estaven dirigits per Hasan el-Kheyyun i foren expulsats de les seves terres a El-Čebaish; Hasan va morir a Hor, a Djazair, el [[1903]]. El seu fill Salim ibn Hasan, amb l'ajut d'una família influent (la família de Seyid Talib), va ser reconegut xeic dels Banu Asad el [[1906]]. El [[1919]] va restar fidel a Talib i es va oposar al nomenament de Faisal com a rei d'Iraq i el [[1924]] es va revoltar contra el govern, però fou fet presoner el [[1925]] i enviat a l'exili; va poder tornar al cap d'uns anys i es va establir a Bagdad.
| |||