Manbij: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: fou fou governador de > fou governador de |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 27:
Vers el [[1100]] aspiraven a dominar Manbij l'atabeg de Mossul, [[Djawali]], i [[Ridwan]], fill i successor de Tutush a Alep, i a més els francs o croats. El setembre de [[1108]] Djawali es va apoderar de [[Balis]], que pertanyia a Ridwan d'Alep, i aquest va demanar ajut a [[Tancred de Galilea]], regent del [[principat d'Antioquia]]. [[Balduí I de Jerusalem]] i [[Joscelí I d'Edessa|Joscelí I de Courtenay]] (després Joscelí I d'Edessa) senyor de [[Turbessel]] es van unir a Djawali que era a Manbij junt amb [[Sadaka]] el xeic dels debuïns [[Banu Mazyad]] o [[mazyàdides]]. El [[1110]] Ridwan va atacar el principat d'Antioquia i Joscelí va baixar des de [[Tell Bashir]] (Turbessel) i va atacar Manbij i Balis, que a l'any següent ([[1111]]) foren ocupades. Manbij fou incorporada al [[comtat d'Edessa]] i al bisbat de Turbessel (Tell Bashir) dependent del [[patriarcat Llatí de Constantinoble|patriarca llatí de Constantinoble]]. Però al cap de poc els francs van perdre Manbij que ja no van recuperar mai més encara que un bisbe llatí fou consagrat en exili durant un cert temps (fins al segle XIII). El [[1120]] Joscelí I que ara ja era comte d'Edessa, va atacar Manbij. Sembla que havia estat presoner de Dajwali però aquest el va alliberar i després de creuar l'Eufrates en direcció a [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] no es va poder estar de saquejar les terres de Manbij que pertanyien a Ridwan d'Alep.
El [[13 de setembre]] de [[1122]], Joscelí de Courtenay i [[Galerà del Puiset]], senyor de [[Bira]] (al comtat d'Edessa) van intentar capturar a l'emir [[ortúquida]] [[Nur al-Dawla Balak]] ibn Bahram ibn Ortuk, però fou aquest el que els va sorprendre i els va fer presoners, portant-los a [[Kharpert]], sota custodia del seu lloctinent [[Hassan ibn Gümüshtegin]], seguits per [[Balduí II de Jerusalem]] que fou capturat quan va intentar alliberar-los el [[18 d'abril]] de [[1123]]. Mig centenar d'armenis van aconseguir apoderar-se de la ciutadella per un ardit i alliberar als presoners francs; Joscelí va poder fugir i arribar fins a [[Edessa]] per demanar ajut, mentre que Balduí i Galerà es van quedar per defensar la ciutadella, però foren obligats a rendir-se abans d'arribar ajut, i capturats de nou. En revenja Joscelí I va assolar la regió d'Alep i Manbij. El [[1124]] l'ortúquida [[Nur al-Dawla Balak]], nebot d'Ilghazi (Balak va esdevenir emir d'Alep a la mort d'aquest el novembre del [[1122]]) va decidir atacar Tell Bashir i va confiar un exèrcit al seu cosí [[Husam al-Din Timur Tash]] al que va demanar que convidés a Hassan ibn Gümüshtegin a acompanyar-lo; aquest es va excusar i es va fer sospitós i Timur Tash el va arrestar i va ocupar Manbij on [[Isa ibn Gümüshtegin]], el germà de Hassan, es va fer fort a la ciutadella i va cridar en ajut a Josceli I, oferint retornar-li la ciutat si expulsava a les tropes que l'atacaven. Joscelí va avançar contra Manij acompanyar de [[Godofreu el Monjo]] senyor de Marash i va xocar amb les forces de Balak (març/abril del [[1124]]) que estaven a punt d'atacar la ciutadella. Joscelí i els seus foren derrotats. A la lluita va morir Godofreu però Joscelí va poder fugir cap a Tell Bashir (Turbessel). Balak va atacar llavors la ciutadella junt amb Timur Tash, però durant l'atac una fletxa el va matar ([[6 de maig]] de [[1424]]) i l'exèrcit es va desbandar. Timur Tash va portar el cos a Alep i
El [[1126]] l'atabeg [[Ak Sunkur al-Bursuki]] de [[Mossul]], en camí a Síria, va passar per Manbij. L'abril del [[1127]], [[Imad al-Din Zengi I]] ([[Zanki]]) que havia esdevingut atabeg de Mossul i emir d'Alep va atacar Manbij que va ocupar poc després. El [[1131]] [[Joscelí I d'Edessa]] va assetjar [[Tell Aran]] entre Manbij i Alep; una ensulsida en les feines de sapa va causar greus ferides al comte que fou traslladat a Edessa on al llit de mort encara va dirigir la defensa de la fortalesa de [[Kaisun]], quan la seva sola presència va fer retrocedir als atacants, morint en aquesta tasca.
Línia 35:
El [[26 d'abril]] de [[1176]] [[Saladí]] va iniciar una ofensiva a Síria del nord contra Sayf al-Din d'Alep. Manbij estava en mans de Kutb al-Din Inal, enemic constant del sobirà aiubita, i en va iniciar el setge. Inal va accedir a rendir-se i entregar el seu tresor a canvi d'un salvaconducte. Saladí va acceptar per guanyar temps i evitar la lluita i va autorizar l'emir a anar a Mossul. L'[[11 de maig]] de [[1776]] entrava a Manbij on va trobar un important botí. Saladí va cridar al seu nebot [[Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar|Taki al-Din Umar ibn Turan Shah]] i li va donar diversos feus a Síria amb centre a [[Hamat]] ([[1178]]) però incloent Manbij. El [[1181]] Taki al-Din Umar ([[Al-Mudhàffar Taqí-d-Din Úmar]]) estava a Manbij i volia barrar el pas cap a Alep a [[Izz al-Din Ibrahim ibn al-Mukaddam]], però fou derrotat i va haver de retirar-se a Hamat. El [[1183]] Saladí va nomenar governador de Manbij al seu germà [[al-Adil I|al-Adil ibn Ayyub]] i el [[1185]] hi va fer construir un minaret a la gran mesquita.
El [[1190]] Manbij pertanyia a [[Nasir al-Din ibn Taki al-Din Umar]], i fou escenari d'una concentració de tropes que es preparaven per combatre a [[Frederic Barba-roja]]. El [[1192]] al-Malik [[adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din]], tercer fill de Saladí, va intentar assegurar-se Alep en contra d'[[al-Adil I]] in Ayyub, i va buscar el suport d'al-Malik [[al-Mansur Muhàmmad ibn Taqí-d-Din Umar]] d'Hamat, però aquest que governava Manbij, es va negar a cedir-li Manbij, posició estratègica que controlava les rutes al nord-est i a la vall del Eufrates superior i al [[Diyar Mudar]], L'abril/maig de [[1193]], al-Malik adh-Dhàhir ibn Salah-ad-Din i el seu germà al-Malik [[al-Àfdal ibn Salah-ad-Din]] van atacar Manbij i la ciutadella fou destruïda per no servir en endavant a un possible adversari. La ciutat sense defensa fou donada en feu però el [[1195]] la ciutat tornava a estar en mans d'al Mansur d'Hamat i al-Malik adh-Dhàhir la va tornar a atacar venint des de [[Kinnasrin]], però va haver de tornar urgentment a [[Damasc]] i va abandonar les operacions. El [[1199]] al-Malik al-Mansur Muhammad d'Hamat va ocupar Barin a Izz al-Din Ibrahim ibn al-Mukkaddam, al que va compensar cedint-li Manbij i al cap de poc també li va donar (a petició d'al-Adil I) [[Famiya]] i [[Kafar Tab]]. Ibrahim va morir vers [[1200]] a Manbij i
A la fi del segle XII [[al-Harawi]] esmenta la tomba ja desapareguda d'al-Hakam ibn al-Muttalib ibn Abd Allah ibn al-Muttalib, un [[kuraixita]] notable del final de l'època dels [[omeies]] i que hauria mort a Síria. Al segle XIII per aquesta i altres raons fou centre de pelegrinatge, sent-ho també de la secta mig musulmana dels sabeus.
| |||