Villehardouin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m 'Succeir' és un verb intransitiu |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 11:
==Branca d'Acaia==
Godofreu o Jofre d'Acaia fou proclamat príncep d'Acaia el 1209 ([[Jofre I d'Acaia|Godofreu I d'Acaia]]), morint probablement vers el [[1218]]. es va casar amb Elisabet filla de Clarembaut IV de Chappes, vescomte de Troyes. Si va morir el 1218 la seva vídua s'hauria tornat a casar amb Jaume, castellà de Saint Omer (+ vers 1219 o 1220) i si va morir més tard aquest matrimoni no s'hauria pogut produir; la dubta deriva d'una carta del 1220 en que s'esmenta a Godofreu d'Acaia però no es diu si es tracta del I o el II. Va deixar tres fills: Godofreu o Jofre (+1246) que
Godofreu o Jofre II va morir el [[1246]]. estava casat amb Agnès de Courtenay filla de [[Pere II de Courtenay]], emperador llatí de Constantinoble. No va tenir fills i
[[Isabel de Villehardouin]] es va prometre ([[1267]]) amb Andrònic Paleòleg fill de l'emperador Miquel VIII; els barons francs es van oposar el matrimnoni que haguera entregar Acaia al príncep grec (que el [[1282]] fou l'emperador Andrònic II); el contracte es va trencar i es va casar el [[1271]] amb Felip de Sicília o Nàpols, fill de Carles I de Nàols i de Beatriu de Provença (del casal de Barcelona); l'acord establia que el principat passaria a la casa d'Anjou tant si hi havia fills com si no. Es va casar en segones noces el [[1289]] amb Florenci d'Hainaut (+1297) Stadholder of [[Zelanda]], senyor de Braine-le-Comte i de Hal (a Hainaut) fill del comte Joan I d'Hainaut, a proposta dels barons a [[Carles II de Nàpols]] per tenir un batlle permanent pel govern d'Acaia que fins aleshores erten nomenats pel rei i que en endavant seria Florenci, proclamat príncep el [[1289]]. I en terceres noces es va casar el 1301 amb Felip de Savoia, senyor de Piemont, fill de Tomas III [[comtat de la Mauriena|comte de la Mauriena]] i marquès de [[Piemont]], reconegut príncep el [[23 de febrer]] de [[1301]], sent deposat pel rei el [[5 de juny]] de [[1306]]; Isabel se'n va separar el [[1307]]. Amb el segon marit va tenir una filla, [[Matilde d'Hainaut]], i amb el tercer tres filles, Maria (+1308), Margarita (+1371, els seus hipotetics drets a Acaia els va cedir al seu germanastre Jaume de Piemont) i Alícia (+1368).
Línia 25:
Li va succeir el seu fill Godofreu d'Alnoy. El següent baró, Vilà II d'Aulnoy no se sap quin parentiu tenia amb els anteriors; es va casar amb Elena que "El Llibre de la Conquesta" anomena filla de Godofreu (però no es creu que es referixi a Godofreu d'Alnoy). Va deixar un fill, Erard, que fou baro d'Arcàdia. El va heretar Asanina, probablement filla d'Erard, que es va casar ([[1345]]) amb [[Centurione I Zaccaria]] (+1382), fill de [[Martí Zaccaria]] senyor de [[Quios]], que també havia heretat del seu pare (després del breu govern del seu germà Bartolomeo Zaccaria del 1329 al [[1334]]) les senyories de Damala (a l'[[Argòlida]]), Kalandritza (Kalanutza), Maniatokori, Lisarea i Veligosti (aquesta darrera a [[Messènia]]). Fou el pare entre d'altres d'[[Andrònic Asen]] Zaccaria que es va casar amb Mavros, filla d'Erard III de Saint Sauveur amb drets a Arcàdia (Erard III podria ser fill d'Agnes, germana d'Erard, casada amb Esteve el Moro senyor del castell de Saint Sauveur).
Andrònic Asen va morir el [[1402]] i va tenir com successor al seu fill Erard, mort el [[1404]]. El seu germà [[Centurió II Zacaries|Centurió II Zaccaria]] va ocupar el poder com a regent del jove Esteve, fill d'Erard, però va usurpar el tron. A la seva mort el [[1432]]
==Referència==
| |||