Història d'Oman: diferència entre les revisions

L'[[Al-Bu Said|actual línia de soldans]] començada per [[Ahmed Ibn Said]], elegit imam el 1741 en expulsar als otomans, va iniciar la dinastia [[Al-Bu Said]], encara al tron. Va reprendre les activitats comercials i les expedicions marítimes cap a l'Àfrica oriental, Mombasa, Kilwa i Zanzíbar, on es van establir governadors omanites. Com tots els seus predecessors el govern dinàstic d'Al Said es va caracteritzar per successius conflictes familiars, fratricidis i usurpacions. A part dels conflictes intestins de la família real, hi havia l'amenaça constant de les tribus independents de l'interior del país, que rebutjaven l'autoritat del sultà i només reconeixien l'imam abadita com a l'única autoritat legítima, i recorrien a les armes per a la restauració de l'imamat.

 

 

Said ibn Sultan fou el sultà més important de la dinastia. Al començament del seu regnat moltes de les possessions d'Oman que havien obeït als yarubites s'havien perdut i van haver de ser reconquerides; a l'inici només conservava fora d'Oman les illes de Zanzíbar, part de [[Illa de Pemba |Pemba]], [[Mafia]], [[Lamu]] i [[Sultanat de Kilwa|Kilwa]] (i aquesta darrera fou perduda sota Said, però al cap de pocs anys ell mateix la va recuperar); un conflicte familiar va portar a la separació temporal de la regió de [[Suhar]] sota un parent, probablement Azzan ibn Kays ibn Ahmad i el seu fill Kays ibn Azzan. Said fou un sòlid aliat britànic als que va ajudar contra els Kawasim del golf Pèrsic. Sota pressió britànica va fer limitar el comerç d'esclaus (1822) i la venda d'esclaus fou prohibida definitivament el 1847. Said va desenvolupar la potencia marítima i les possessions africanes van esdevenir centre d'un imperi comercial amb possessions a [[Balutxistan (regió)|Balutxistan]], i l'Àfrica oriental. Progressivament va imposar la seva autoritat a la costa de Mogadiscio ([[Benadir]]) i fins a [[Cap Delgado]], amb l'única oposició seria de [[Mombasa]], i va rebre el tribut de les principals tribus. Vers 1850 la costa entre [[Vanga]] i [[Pangani]] excepte [[Tanga (Tanzània)|Tanga]] era governada conjuntament per Said i el rei d'[[Usambara]], els representants del qual eren confirmats pel sultà. Un intent d'annexionar [[Nossi Be]] va fracassar per l'acció dels francesos. El 1854 va cedir a Gran Bretanya les illes [[Kuria Muria]].