Història d'Oman: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual.
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Línia 101:
L'[[Al-Bu Said|actual línia de soldans]] començada per [[Ahmed Ibn Said]], elegit imam el 1741 en expulsar als otomans, va iniciar la dinastia [[Al-Bu Said]], encara al tron. Va reprendre les activitats comercials i les expedicions marítimes cap a l'Àfrica oriental, Mombasa, Kilwa i Zanzíbar, on es van establir governadors omanites. Com tots els seus predecessors el govern dinàstic d'Al Said es va caracteritzar per successius conflictes familiars, fratricidis i usurpacions. A part dels conflictes intestins de la família real, hi havia l'amenaça constant de les tribus independents de l'interior del país, que rebutjaven l'autoritat del sultà i només reconeixien l'imam abadita com a l'única autoritat legítima, i recorrien a les armes per a la restauració de l'imamat.
 
A la mort d'Ahmad el 1783 liel va succeir el seu fill segon [[Said ibn Ahmad]] que va conservar el títol d'iman, però al cap de tres anys va deixar el govern de Masqat al seu fill Hamid o [[Ahmad ibn Said]], i es va retirar a Rastak on va actuar com a cap religiós i fou el darrer imam, ja que cap altre membre de la família posteriorment va portar el títol (van potar el de [[sayyid]] i foren coneguts com a sultans) i se l'esmenta en vida per darrer cop el 1811. A la mort d'Ahmad el 1792 liel va succeir el seu oncle [[Sultan ibn Ahmad]], que va ocupar [[Kuwait]], [[Bàssora]], la costa del [[Balutxistan (regió)|Balutxistan]], i temporalment [[Bahrain]]; Pèrsia els va cedir finalment de manera oficial [[Cahbar]] i [[Bandar Abbas]], possessions que van ajuntar a [[Gwadar]] (cedit pel khan [[brahui]] de [[khanat de Kalat|Kalat]] poc després de 1792), i el 1798 Sultan va signar un tractat amb els britànics que els autoritzava a establir una factoria a Banda Abbas i prohibia als francesos i holandesos establir factories als seus dominis mentre estiguessin en guerra contra [[Anglaterra]]. Als darrers anys del seu regnat va haver de lluitar contra els [[wahhabites]]; va morir en un combat naval prop de [[Lingah]] el 1804 i liel va succeir el seu nebot [[Badr ibn Sayf]] ibn Ahmad que tenia el suport wahhabita però al cap de poc fou assassinat per [[Salim ibn Sultan]] que va pujar al tron i va associar al seu germà Salim ibn Sultan; aquest darrer va morir el 1821 i llavors Said ibn Sultan va quedar sol.
 
Said ibn Sultan fou el sultà més important de la dinastia. Al començament del seu regnat moltes de les possessions d'Oman que havien obeït als yarubites s'havien perdut i van haver de ser reconquerides; a l'inici només conservava fora d'Oman les illes de Zanzíbar, part de [[Illa de Pemba |Pemba]], [[Mafia]], [[Lamu]] i [[Sultanat de Kilwa|Kilwa]] (i aquesta darrera fou perduda sota Said, però al cap de pocs anys ell mateix la va recuperar); un conflicte familiar va portar a la separació temporal de la regió de [[Suhar]] sota un parent, probablement Azzan ibn Kays ibn Ahmad i el seu fill Kays ibn Azzan. Said fou un sòlid aliat britànic als que va ajudar contra els Kawasim del golf Pèrsic. Sota pressió britànica va fer limitar el comerç d'esclaus (1822) i la venda d'esclaus fou prohibida definitivament el 1847. Said va desenvolupar la potencia marítima i les possessions africanes van esdevenir centre d'un imperi comercial amb possessions a [[Balutxistan (regió)|Balutxistan]], i l'Àfrica oriental. Progressivament va imposar la seva autoritat a la costa de Mogadiscio ([[Benadir]]) i fins a [[Cap Delgado]], amb l'única oposició seria de [[Mombasa]], i va rebre el tribut de les principals tribus. Vers 1850 la costa entre [[Vanga]] i [[Pangani]] excepte [[Tanga (Tanzània)|Tanga]] era governada conjuntament per Said i el rei d'[[Usambara]], els representants del qual eren confirmats pel sultà. Un intent d'annexionar [[Nossi Be]] va fracassar per l'acció dels francesos. El 1854 va cedir a Gran Bretanya les illes [[Kuria Muria]].