|
==Història==
La senyoria va pertànyer a Arnau de Comenge, [[vescomtat de Coserans|vescomte de Coserans]] i comte de Pailhars, (abans de 1267- vers 1304/1310) casat el 1264 amb Filipina de Foix, filla de Roger IV de Foix i de Brunisenda de Cardona. Va llegar la senyoria al seu segon fill Arnau conegut com a Arnau I d'Espanha, casat amb Marquesa de Séméac i pares d'Arnau II, casat amb Margarita de Labarta. El seu fill Arnau III liel va succeir i fou fet presoner a la batalla de Poitiers del 1356; casat amb Gallarda de Miramont van ser els pares de Roger I d'Espanha, senyor de Montespan, mort el 1410, que es va casar amb Esclaramunda de Villars (només va tenir una filla) i amb Clara de Gramont, amb la que va tenir a Roger II de Montespan, a Bernat de Ramefort i a Arnau de Durfort.
Roger II es va casar el 1417 amb Jaumeta de Mauléon, i van tenir a Mateu de Montespan, a Roger de Panassac i a Arnau (casat amb una filla de Joan de Foix senyor de Rabat amb la qual només va tenir filles). Mateu I d'Espanha es va casar l'1 de novembre de 1461 amb Caterina de Foix, filla de Joan de Foix de Rabat, i va morir el 1477, deixant com a hereu Arnau IV de Montespan, mort el 20 de desembre de 1515, casat amb Madalena d'Aura, de la que només va tenir dues filles; va deixar també un bastard, Pere senyor de la Bastida, sense dret a l'herència, i que del seu matrimoni només va deixar una filla.
Arnau IV tenia un germà únic, Carles d'Espanha, que liel va succeir a Montespan i Ramefort; casat el 21 de novembre de 1501 amb Catarina Maria d'Aura, va tenir dotze fills (tres mascles i nou femelles): Onofre, Francesc, Gabriela, Margarita gran, Maria, Bertran, Catarina, Anna, Germana, Margarita petita, Helena i Geralda.
Onofre d'Espanha, senyor de Ramefort, mort el 15 d'agost de 1589, fou pare de11 fills dels quals sis mascles, sent el successor a Ramefort Carles d'Espanha, mort el 1607
i pare de 3 fills i una filla; el successor fou Carles II que va tenir dos fills i una filla; el fill Melxior liel va succeir i fou pare d'Enric Bernat, cavaller i marques d'Espanha, baró de Ramefort, senyor de Cassagnebère, baró de Nébouzan, cavaller de Malta i Saint Louis, gran senescal dels estats de Comenge, Coserans i Nebussan o Nébouzan, casat el 1763; va tenir 8 fills dels quals la meitat mascles sent el successor Carles Josep Enric d'Espanha ("Carlos José Enrique de España de Couserans de Comminges y de Foix", comte d'Espanya, cavaller de les ordes de Carles III, Sant Fernando i Sant Hermenegildo. Gentilhome del rei espanyol, virrei de Navarra, governador de Catalunya, tinent general del rei a l'Aragó i Galícia, mort el 1839 a Lleida; pare de dos fills i una filla, sent l'hereu Josep d'Espanya, vescomte de Coserans, cavaller de Sant Jordi i de l'orde militar de Malte, gentilhome del rei espanyol, mort a Palma el 1890, deixant 9 fills, dels quals el successor fou Ferran d'Espanya, comte d'Espanya, vescomte de Coserans, cavallers de Malta, pare de tres fills i una filla sent l'hereu Josep d'Espanya, comte d'Espanya, vescomte de Coserans, gentilhome del rei, pare de tres fills, sent l'hereu Ferran comte d'Espanya, vescomte de Coserans, marquès de Sollerich, cavaller de Malta, pares de dos fills i tres filles, sent l'hereu Josep d'Espanya, comte d'Espanya, vescomte de Coserans, cavaller de Malta, casat el 1959, i pares de Maria i Francesc.
==Senyors de Montespan==
|
