Imperi Aquemènida: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint enllaç ambigu a Susa per Susa (Iran) en el marc de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat 2014 |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 158:
Després dels fracassos militars de la Segona Guerra Mèdica, els aquemènides van detenir la seva expansió i van perdre alguns territoris. Quan Xerxes va morir assassinat en el 465 aC, es va desencadenar una crisi successòria en la qual acabaria per imposar-Artaxerxes I (465-424 aC), qui va traslladar la capital de Persèpolis a Babilònia. Va ser durant aquest regnat que el dioma elamita va deixar de ser l'idioma del govern, i va guanyar en prominència l'[[arameu]]. Va ser probablement durant aquest regnat que es va introduir com a calendari nacional el calendari solar (basat en el calendari babilònic).
Artaxerxes I va morir fora de Persis, però el seu cos va ser portat allà per ser enterrat al costat dels seus avantpassats, probablement en Naqsh-i Rustam. Es va produir una situació similar a la de la mort de Xerxes I. Els tres fills de Artaxerxes van disputar el tron, succeint en el mateix any Xerxes II (el seu fill gran, que
Darios II va regnar en el període 424 aC- [[404 aC]] i va col·laborar amb [[Esparta]] a la Guerra del Peloponès. Des de l'any 412 aC, Dario II, per insistència de Tisafernes, va recolzar primer a Atenes i després a Esparta, però en l'any 407 aC el fill de Darío, Cir el Jove va derrotar a Atenes en 404. Aquest mateix any, Darios va caure fatalment malalt i va morir a [[Babilònia]]. En el seu llit de mort, la seva esposa babilònia, [[Parisatis de Pèrsia]] va demanar a Darios que fos coronat el seu segon fill, Cir el Jove, però a Darios
Artaxerxes II va ser el rei aquemènida que va tenir més llarg regnat (45 anys). Sis segles més tard, [[Ardashir I]], fundador del segon '''Imperi Persa''', es consideraria a si mateix com el successor de Artaxerxes, un gran testimoni de la importància d'Artaxerxes per a la mentalitat persa. Durant el seu regnat es van realitzar activitats de construcció a [[Susa (Iran)|Susa]] i [[Ecbatana]]. Encara que no es coneixen construccions seves en Persèpolis, va ser el ser el primer rei aquemènida a ser enterrat en les seves rodalies. L'historiador grec [[Polibi]] assenyala<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom=Polibi |enllaçautor=Polibi |títol=The General history: Tr. from the Greek |url=http://books.google.es/books?id=hPApAAAAYAAJ&pg=PA292&dq=Polybius+Ecbatana&hl=ca&sa=X&ei=OFtcT7WsHoKzhAe2p5CpBA&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=H. S. Woodfall |data=1773 |pàgines=vol.3, p.292 |isbn= }}</ref> que [[Ecbatana]] va ser ampliada luxosament amb columnes daurades i teules a la teulada de plata i coure. En l'àmbit religiós, Artaxerxes va protegir el culte dels déus iranis Mitra i Anahita, als quals va introduir en les seves inscripcions a l'una d'[[Ahura Mazda]]. Artaxerxes va protegir el culte de Anahita<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boyce |nom=Mary |títol=A history of Zoroastrianism |url=http://books.google.es/books?id=Y3sfAAAAIAAJ&pg=PA219&lpg=PA219&dq=Artaxerxes+Anahita&source=bl&ots=cmct9KRrHj&sig=L5yAKfoPWPNMAK-7oFCbJsfDjNg&hl=ca&sa=X&ei=d2NcT9P_Oqeb1AWEvsCxAw&ved=0CDgQ6AEwAw#v=onepage&q=Artaxerxes%20Anahita&f=false |llengua=anglès |editorial=BRILL |data=1982 |pàgines=volum 1, p.219 |isbn=9004065067 }}</ref> en nombroses regions de l'Imperi, incloent àrees occidentals no-Iran com [[Damasc]] o [[Sardes]]. Igualment, poden datar-se d'aquest regnat l'extraordinària innovació dels cultes de santuaris zoroastrians, i va ser probablement durant aquest període que el zoroastrianismo es va difondre a través d'[[Àsia Menor]] i el Llevant mediterrani i des d'allà a [[Armènia]]. Els temples, tot i que servien un propòsit religiós, no eren, però, un acte purament desinteressat: també servien com a important font d'ingressos. Dels reis babilònics, els aquemènides havien pres el concepte d'impost del temple obligatori, un delme que tots els habitants pagaven al temple més proper a la seva terra o una altra font d'ingressos<ref>{{ref-llibre|cognom=Dandamaev |nom=M. |cognom2=Lukonin |nom2=V. G. |títol=The Culture and Social Institutions of Ancient Iran |llengua=anglès |editorial=Cambridge University Press |data=1989 |pàgines=p.361-362 |isbn=0521321077 }}</ref> Una part d'aquest ingrés anomenat el ''quppu ša Sarri'', "bagul del rei", una enginyosa institució originàriament introduïda per Naboni, va ser llavors passada al governant.
Línia 167:
Segons les fonts gregues, el successor d'[[Artaxerxes II]], el seu fill Artaxerxes III 359 aC-338 aC, va arribar al tron per mitjans sagnants, assegurant la seva posició mitjançant l'assassinat de vuit dels seus germanastres. En 343 aC, Artaxerxes III va derrotar Nectaneb II, expulsant d'Egipte i va fer d'Egipte de nou una satrapia persa. El 338 aC, el mateix any en què [[Filip II de Macedònia]] va unir als estats grecs per la força, i de tal manera aplanar el camí al seu fill [[Alexandre el Gran]], Artaxerxes III va morir de causes naturals (segons les fonts cuneïformes) però segons l'historiador Diodor, Artaxerxes va ser assassinat pel seu ministre, Bagoas.
A [[Artaxerxes III]]
En dues èpoques diferents, els aquemènides governar [[Egipte]] encara que per dues vegades els egipcis van aconseguir una independència temporal de [[Pèrsia]]. Seguint la pràctica de Maneth, els historiadors egipcis es refereixen als períodes a [[Egipte]] quan la dinastia aquemènida dinastia XXXI d'Egipte governava com la Dinastia XXVII d'Egipte, 525-404 aC, fins a la mort de Darios II, i la Dinastia XXXI d'Egipte, 343-332 aC, que va començar després que Nectaneb II és derrotat pel rei persa Artaxerxes III.
| |||