Abd-al-Màlik ibn Marwan: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substituint enllaç ambigu a Khurasan per Khorasan (província del Califat) en el marc de la Gran Quinzena Anual de la Qualitat 2014 |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 23:
El [[697]] el governador d'[[Egipte]], Hasan, va posar als seus ''mukatila'' i tots els mitjans a l'abast, per atacar als bizantins a Àfrica. [[Kayrawan]], que estava ara en mans bizantines, fou recuperada i [[Cartago]] i Hipozaritos ([[Bizerta]]) ocupades; els bizantins només van retenir [[Hipona]] i algunes fortaleses aïllades; llavors el patrici Joan, enviat pel govern bizantí, va iniciar una ofensiva i va recuperar Cartago al mateix temps que els berbers estaven revoltats contra el domini àrab dirigits per la famosa reina [[Kahina]], una profetessa de l'[[Aures]]. El 698 el governador egipci Hasan va derrotar els berbers i va atacar Cartago per mar, va derrotar la flota bizantina, i va reconquerir i destruir la ciutat. Les darreres fortaleses van caure aviat en mans dels àrabs.<ref> ''Septem'', [[Ceuta]], devia estar fins llavors sota domini bizantí, encara que amb un govern local berber; ers possible que a causa de la pèrdua de Cartago, el cap del govern local fes algun acord amb els visigots </ref>
La província del [[Khorasan (província del Califat)|Khurasan]] havia estat lleial a Ibn az-Zubayr i el [[697]] el general Muhàl·lab ibn Abi-Sufra hi fou enviat, i va dominar la regió de la que al-Hajjaj de Kufa fou nomenat governador, el qual va delegar en Muhàl·lab, que hi va exercir fins al [[701]],<ref> a la seva mort
El 702 Al-Hajjaj va construir una nova ciutat militar a [[Wasit]]. Era la primera vegada que una força siriana s'establia a l'Iraq, com a virtuals ocupants, i en endavant els ''mukatila'' de Bàssora i de Kufa ja no foren cridats per fer la guerra fora de les seves ciutats. Durant 12 anys més, Al-Hajjaj va conservar el govern amb fortalesa i va posar els fonaments de la prosperitat econòmica del territori, però les tribus estaven malcontentes.
Als darrers anys el regne es va consolidar i fou pròsper i en general pacífic. Per evitar un conflicte successori Marwan havia designat hereu d'Abd al-Malik al seu germà [[Abd al-Aziz ben Marwan]], però el califa volia modificar l'ordre i fer hereus als seus propis fills Walid i Sulayman. L'oportuna mort d'Abd al-Aziz ben Marwan a [[Egipte]] (maig del [[705]]), on era governador, va evitar el conflicte. Cinc mesos després va morir Abd al-Malik (octubre del [[705]]) i
El califa va introduir l'àrab com a llengua oficial i administrativa (en lloc del grec i persa) i va establir una moneda d'or amb inscripcions alcoràniques, destinada a suplir el ''denarius'' bizantí.<ref> que tenia la imatge de l'emperador </ref> També va modificar el text alcorànic d'[[Uthman ibn Affan]], afegint-hi vocals, cosa que va molestar als conservadors de Kufa que eren partidaris de la lectura d'Ibn Massud. El califa va construir a [[Jerusalem]] la [[Kubbat al-Sakhra]].
| |||