Diferència entre revisions de la pàgina «Qarakhànida»

Sense canvi de mida ,  fa 5 anys
m
Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
m (Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual.)
m (Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir')
Mentre els gaznèvides foren derrotats a la batalla de [[Dandanakan]] ([[23 de maig]] de [[1040]]) prop de [[Ciutat de Merw|Merw]] pels turcs [[seljúcides]] que s'havien apoderat del Khurasan i els van rebutjar cap a l'Afganistan i Índia. El seljúcida [[Toghrul Beg]] va sotmetre Pèrsia i el [[1055]] va entrar a [[Bagdad]] i el califa el va reconèixer com a soldà i rei de l'est i l'oest.
 
A Samarcanda i Bukharà Shams al-Mulk Nasr ([[1068]]-[[1080]]), fill i successor (1068) de Buri Tegin, mecenes de les arts i dels savis, i famós per l'esplendor de la seva cort, va ser atacat el [[1072]] pel soldà seljúcida [[Alp Arslan]] que va morir en aquesta campanya i liel va succeir el seu fill gran [[Malik Shah]]; es va dirigir a Samarcanda però al darrer moment va acceptar la petició de pau de Shams al-Mulk, que va poder conservar el poder com a vassall. Així la branca qarakhànida de Transoxiana va esdevenir una dependència dels dominis seljúcides.
 
A la regió de l'Ili i Kashgar, els qarakhànides es van unificar sota Kadir Khan Yusuf (Balasagun Kashgar i Khotan). A la seva mort els seus fills Arslan Khan i Muhàmmad Bughra Khan (1032-1057) es van repartir els dominis: la major part al primer, i la plana de Talas al segon, però aquest va reunificar el país vers el [[1055]] arrabassant la Kashgària al seu germà. Però aviat hi va haver nous repartiments ([[1057]]). Al final del segle XI altre cop es van unificar sota Bughra Khan Harun (mort el [[1102]]).
1.289.783

modificacions