Teheran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 97:
Fat·h-Alí Xah Qajar va morir el [[19 d'octubre]] de [[1834]] i el seu fill Ali Mirza Zill-i Sultan es va proclamar xa a Teheran, [[Ali Shah]] o Adil Shah, i va regnar sis setmanes, però l'hereu Muhammad Xah Qajar va arribar de Tabriz i va entrar sense lluita a la ciutat el [[2 de gener]] de [[1835]]. El 1850 fou teatre de la persecució dels [[babis]] després de l'atemptat contra la vida de Nàssir-ad-Din Xah Qajar. Fou a Teheran que va esclatar el moviment contra la concessió del monopoli del tabac el 1891.
El desembre del 1905 els mercaders es van tancar a la mesquita del xa, i del [[20 de juliol]] al [[5 d'agost]] de [[1906]] es van tancar a la legació britànica. El [[majlis]] fou obert al palau de Bahristan el [[7 d'octubre]] de [[1906]] i el [[30 de desembre]] l'hereu al tron Muhàmmad-Alí Mirza va signar la constitució. El [[8 de gener]] de [[1907]] va morir [[Mudhàffar-ad-Din Xah Qajar]] i
Des de 1915 la [[I Guerra Mundial]] va afectar a Teheran; els alemanys i otomans van estar a punt d'agafar al xa i portar-lo a [[Qum]]. la ciutat estava fora de la zona d'operacions però els moviments de tropes afectaven a la rodalia. El 10 de desembre de 1915 cosacs russos i gendarmes d'Amir Hishmat (aliats als [[Imperis Centrals]]) es van enfrontar a Rabat-Karim. Fins al 1917 els russos van controlar la zona entre la [[mar Càspia]] i Teheran i a partir de 1918 els van succeir els anglesos. Els oficials russos de les anteriors tropes auxiliars cosaques foren llicenciats el 30 d'octubre de 1920. La major part d'aquests forces eren a [[Qazvín]] on hi havia també una força britànica sota el general Ironside. 2500 cosasc, manats per [[Rida Khan]], es van desplaçar des de Qazvín i van ocupar Teheran el [[21 de febrer]] de [[1921]]. Sayyidd Diya va formar govern ([[24 de febrer]] a [[24 de maig]] i Rida Khan fou nomenat comandant en cap de l'exèrcit (''sardar sipah''). A finals de 1923 Ahmad Xah Qajar va sortir de Teheran cap a l'estranger amb el primer ministre Kawan al-Saltana (que exercia des del [[4 de juny]] de [[1921]]) acusat d'intrigar contra el comandant en cap. Finalment Rida es va fer coronal xa el [[25 d'abril]] de [[1926]].
| |||