Tafilalt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 16:
Sigilmasa va quedar deserta el [[1393]]. Les causes no són conegudes. Els Makils van imposar-se sobre els berbers de la regió entre el segle XIII i el XV. En aquest temps el Tafilalt patia una crisi econòmica en l'agricultura doncs fora de la producció de dàtils, l'aigua era insuficient per altres cultius de manera important. Les rutes comercials van estar actives per Sigilmasa fins al segle XIV a causa de la presència dels [[hilàlides]] al Magreb oriental, però al segle XIV la situació es va estabilitzar i la ruta va entrar en decadència; altres rutes saharianes com la de [[Tagdawust]] al llarg de la costa Atlàntica, van començar a ser utilitzades i al segle XVI els productes que veien de Tuwat es desviaven cap als territoris turcs algerians i [[Tunísia]]. El 1502 [[Lleó l'Africà]] que va estar set mesos al Tafilalt, descriu la ruïna de la ciutat i esmenta la dispersió dels habitants pels ''ksurs'' de la zona dels quals tres ([[Tabusamt]], Mamun i Tandjwit) semblen ser les hereves de la ciutat (especialment la primera), però la ruta de comerç encara subsistia als ''ksurs''. A la primera meitat del segle XVI els [[songhais]] controlaven les salines de [[Teghaza]] al desert (avui a l'extrem nord-oest de [[Mali]]) però la [[dinastia sadita]] des de 1533 va dominar el sud del Marroc i va començar a voler controlar les rutes saharianes dominant [[Tuwat]] i després [[Songhai]]. [[Ahmad al-Mansur]] (1578-1603) va enviar expedicions a [[Tombuctú]]; els sadites sembla que intentaven restablir les rutes comercials saharianes a través del Talilalt i rebre un flux de caravanes al Marroc evitant el seu desviament. El 1606 [[Zaydan Abu-l-Maali]], en conflicte amb els seus germans, es va refugiar al Tafilalt on va trobar força or procedent de l'Àfrica negra el que mostra que el comerç era actiu. Però des de la mort d'[[Àhmad al-Mansur]] el poder sadita es debilitava i el comerç es va tornar a desviar cap a [[Alger]] i [[Tunísia]] al segle XVII; en aquest segle apareixen a les fonts dues confederacions berbers, els Ait Atta i els Ait Yaflman que vivien a les muntanyes a la rodalia de l'antiga Sigilmasa; aquestes confederacions s'haurien format entre al segle XV com a reacció al predomini àrab encara que no siguin esmentades fins després del 1600. Els Ait Atta van exercir l'hegemonia a partir del segle XVII. Entre 1609 i 1614 el sufita Abu Maali o Abu Mahalli al-Sigilmasi, natiu del Tafilalt on la seva família havia desenvolupat una zawiya, es va revoltar acusant als sadites de pactar amb els cristians, i es va proclamar sultà, ocupant [[Marràqueix]] i el Tafilalt, i es va fer reconèixer a Tombuctú però finalment va resultar mort. Els seus fills van intentar seguir la revolta sense èxit.
La torxa rebel la va recollir llavors el cap de la ''zawiya'' del Sus, Bu Hassun ([[Sidi Ali ibn Muhammad|Abu l-Hassan Sidi Ali ibn Muhammad al-Samlali]]) sota el qual es van repetir a grans trets els fets de la revolta d'al-Mahalli; va dominar [[Tarudant]], la [[regió del Draa]], '''Tafilalt''', [[Teghaza]] i [[Tombuctú]] i va organitzar un regne basat en el comerç de l'or com intermediari entre els europeus que arribaven a [[Agadir]] i els africans; el seu centre fou [[Iligh]] (on tenia la seva ''zawiya'') i el segon lloc destacat era [[Tagdaoust]] o Tagdawust, però no pas el Tafilalt, que no obstant controlava com a lloc essencial pel comerç; va dominar la regió fins vers el 1640. Bu Hassun va sembrar la llavor de la destrucció del seu regne en enfrontar-se amb una família de xurfes (''xorfa'') instal·lats al Tafilalt des del segle XIII, cosins dels sadites i arribats com ells d'[[Aràbia]]; la seva residència era al uadi Ifli al lloc de l'antiga [[Sigilmasa]], pujant per uadi Ziz una mica més amunt de Tabusant; aquestos xorfes controlaven l'aigua i Tabusant era el punt més meridional d'arribada del comerç saharià en el que havien participat (al segle XVI, i s'havien enriquit). Les lluites pel Tafilalt entre Bu Hassun i la ''zawiya'' d'[[al-Dila]], situada a la regió entre Khénifra (àrab Khnifra) i els colls de l'Atles i que buscava estendre la seva influència cap al nord, aprofitant la debilitat del poder sadita; els xurfes de Tafilalt es van erigir en els defensors dels habitants de la regió agafats enmig dels dos poder en lluita i van rebre el el suport dels berbers de l'Atles mitja i central principalment del grup [[sanhadja]]; van escollir per cap a Mulay Ali Xerif, i al seu fill [[Mulay Muhammad I|Sultan Abul Amlak Sidi Muhammad I al-Sharif ibn Ali]] (1631) que va exercir fins al 1636 (+1659); en aquest any va atacar [[Tabusamt]], que refusava prestar-li obediència (''bay'a'') i on Bu Hassun tenia una guarnició; llavors fou fet presoner;
===Història moderna ===
| |||