Þingvellir es va convertir en el centre de la [[cultura islandesa]]. Cada any, durant el període de la Mancomunitat, les persones acudien a Þingvellir de tot el país, de vegades per milers. Van construir habitatges amb parets de gespa i pedres, i de sostre temporal i hi romanien durant les dues setmanes de l'assemblea. Encara que lesl'assistència funcions dea l'assemblea van ser la veritable raó per anar-hi, la gent comuna es van reunirreunien a Þingvellir per a una àmplia varietat de raons. Comerciants, estocafiladors maquinetad'espases, i adobers vendrienvenien els seus productes i serveis, animadors realitzades, i ale responsables elaborades begudes per als convidats de muntatge. News va ser explicada des de llocs distants; jocs i festes es van celebrar. Els joves es van reunir per realitzar els seus plans, no menys que les principals figures nacionals i experts en dret. Peons itinerants buscaven treball i vagabunds van pregar. Þingvellir va ser un lloc de trobada per a tothom a Islàndia, establint les bases per a la llengua i la literatura que han estat una part important de la vida de les persones fins al dia d'avui
