Ona estacionària: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Disambiguated: interferència → interferència (propagació d'ones), ressonància → ressonància elèctrica |
||
Línia 1:
{{FR|data=febrer de 2014}}
[[Fitxer:Standing wave 2.gif|thumb|Ona estacionària. L'ona incident i la reflectida es mostren en blau i vermell]]
Una ''' ona estacionària ''' es forma per la [[interferència (propagació d'ones)|interferència]] de dues [[Ona (física)|ones]] de la mateixa naturalesa amb igual [[amplitud (so)|amplitud]], [[longitud d'ona]] (o [[freqüència]]) que avancen en sentit oposat a través d'un mitjà.
Les ones estacionàries ''' romanen confinades en un espai ''' (corda, tub amb aire, membrana, etc.). L'amplitud de l'[[oscil·lació]] per a cada punt depèn de la seva posició, la freqüència és la mateixa per a tots i coincideix amb la de les ones que interfereixen. Hi ha punts que no vibren (nodes), que romanen immòbils, estacionaris, mentre que altres (ventres o antinodes) ho fan amb una amplitud de vibració màxima, igual al doble de la de les ones que interfereixen, i amb una energia màxima. El nom d'ona estacionària prové de l'aparent immobilitat dels nodes. La distància que separa dos nodes o dos antinodes consecutius és mitja longitud d'ona.
Línia 61:
Depenent com coincidisquen les [[Fase (ona)|fase]]s de l'ona incident i de la reflectida, es produirà una modificació de l'ona resultant (augmenta l'[[amplitud (so)|amplitud]] o disminuïx), per la qual cosa el so resultant pot ser desagradable.
Quan la longitud d'ona de l'estacionària és igual a una de les dimensions d'una sala (llarg, alt o ample), es diu que la sala està en [[ressonància elèctrica|ressonància]]. L'efecte és encara més desagradable si és el cas. Hi ha punts on no arriba cap so ([[interferència destructiva]]) i altres on l'amplitud es doblega ([[interferència constructiva]]). Gràficament, si vérem l'ona voríem que la sinusoide ha desaparegut i l'ona ha adquirit forma de dents de serra.
L'ona estacionària també s'anomena eigentò o mode de la sala.
| |||