Nicéphore Niépce: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 3:
'''Joseph-Nicéphore Niépce''' ([[1765]]-[[1833]]) fou un inventor francès i pioner de la fotografia, ell va batejar el procediment com a [[heliografia]].<ref>{{GEC|0046044|Joseph-Nicéphore Niepce [sic]}}</ref>
 
Niepce era un jove cientific, que l’apasionava el tema de l’art. Però malgrat el seu coneixament, no se li donava bé dibuixar, així que va provar amb la litografia (Proces de dibuixar amb suport de la cambra fosca). Tot així no dibuixava molt bé, és per això que es va obsessionar en com podia plasmar l’imatge que projectava la cambra fosca de manera automàtica.
A partir de [[1793]] va experimentar amb la presa i posterior fixació d'imatges i sembla que ho va aconseguir el [[1824]]. Els temps d'exposició variaven entre 8 i 20 hores i l'efecte d'això es pot observar en la variació de les ombres en els objectes heliografiats. A partir de [[1829]] va col·laborar amb [[Daguerre]]. Niépce morí d'un atac de cor el [[1833]].
 
Així que va començar a experimentar amb la cambra fosca, fins que es va donar compte de les sals de plata (material fotosensible), les quals es transformaven de color amb la llum solar, d’aquesta manera conseguia plasmar una imatge. Però tenia dos inconvenient, el primer i més rapid de solucionar era, que la imatge quedava en negatiu, perquè les parts on toca la llum amb més intensitats és on es queda més fosc. Però Niepce va topar amb la solució 6 anys desprès, on va agafar una lamina i la va pintar amb asfalt i a sobre va ficar una silueta transparent sobre aquesta lamina per tal d’obteni-ne el positiu.
Entre altres invents de Niépce va ser el [[Pyréolophore]] el primer [[motor de combustió interna]], que va concebre, crear i desenvolupar amb el seu germà major Claude, i que finalment va rebre una patent el 20 de juliol 1807 de l'emperador [[Napoleó Bonaparte]], després de remuntar amb èxit el corrent al riu [[Saône]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Curley |nom=Robert |títol=The 100 Most Influential Inventors Of All Time |url=http://books.google.es/books?id=VDltobqOBrEC&pg=PA59&lpg=PA59&dq=Pyr%C3%A9olophore+1807&source=bl&ots=Exs5EnHJwa&sig=ISz1VD3-JqMsHr3wqMUy-Ik2OBk&hl=ca&sa=X&ei=tdgnUPPBBcWxhAe8xYH4Bg&ved=0CDYQ6AEwAQ#v=onepage&q=Pyr%C3%A9olophore%201807&f=false |llengua=anglès |editorial=The Rosen Publishing Group |data=2009 |pàgines=p.59 |isbn=1615300031 }}</ref>
 
L’altre gran problema era en com podia fixar la imatge perquè no es cremes, és a dir, si aquets materials fotosensibles es deixaven a la llum, aquests reaccionarien i farien que es cremes l’imatge, que quedes una imatge negra. Aquest problema va suposar un obstacle per l’obtenció de la fotografia.
A la lluna hi ha un cràter que porta, en el seu honor, el nom de Niépce.
 
Un dia Niepce va rebre una carta de un desconegut francès que firmava amb Daguerre on deia que ell coneixia els experiments que duia a terme Niepce, que ell també treballava en la obtenció de la fotografia i que es podien assosiar.
 
Niepce va investigar la firma de la carta i es va donar compte que Daguerre era un un respectat crític d’art, coopropietari d’una galeria anomenada Diarama, una famosa galeria on hi havien també quadre de Daguerre, fets amb litografia per tal de aconseguir prespectives proporcionades.
 
Quan Niepce es dirigia cap a Anglaterra, va dessidir passar per França a coneixer al misterios home que l’escrivia en les cartes. I poc després, les ganes de evolucionar l’experiment va fer que s’assossiesin, encara que Daguerre havia exagerat el que ell havia investigat.
 
Dos anys desprès Niepce havia conseguit un nou exit, havia aconseguit captar la natura morta i li va dir a  Deguerre que tenia intenció de publicar els seus exits, però aquest li va dir que per obtenir més beneficis, que retrasses la publicació fins que es perfecciones el procès, es més, tambè li va donar la opció de una lent 3 cops més ràpida, cosa que era una exageració. Tot així gràcies als arguments que el francès li va donar Niepce va acordar no publicar els seus descobriments.
 
Però quatre anys que portaven d’assosiació ningun del dos havia aconseguit ningun progrès i a més a més Niepce va morir d’un atac de cor 1833.
 
== Vegeu també ==