Fakhr-ad-Dawla: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir'
m Robot fa desambiguació assistida de Khorasan
Línia 3:
Malalt el seu pare, va convocar als seus fills [[Adud-ad-Dawla]], [[Muàyyad-ad-Dawla]] i Fakhr-ad-Dawla i els va comunicar la successió: la sobirania suprema seria per al fill gran Adud-ad-Dawla i els altres dos fills rebrien territoris al Jibal. El feu de Fakhr-ad-Dawla seria [[Hamadan]] i [[Dinawar]] que estava dominat en part pels kurds [[hasanwàyhides]], mentre Muàyyad rebria [[Isfahan]] i [[Rayy]]. Rukn-ad-Dawla va morir el [[977]].
 
Fakhr, que aspirava a més, es va aliar amb el seu cosí Izz al-Dawla Bakhtiyar, fill de [[Muizz al-Dawla]] (germà de Rukn al-Dawla), amb Hasanwayh i amb Kabus ibn Washmagir dels [[ziyàrides]] de [[Gurgan]]. Adud al-Dawla va derrotar a Bakhtiyar i als [[hamdànides]] de Mossul, i Hansanwayh va morir, i Fakhr fou expulsat del seu feu el [[979]] i va fugir al [[Gran Khorasan |Khurasan]] (junt amb Kabus ibn Washmagir) sota la protecció del governador [[samànida]] de la regió Husam al-Dawla Tash; Muayyid al-Dawla va rebre els seus territoris i els dels ziyàrides.
 
Fakhr al-Dawla, amb suport [[samànida]], va provar de recuperar els seus dominis, però fou derrotat altre cop el [[981]] i posteriors intents no van tenir tampoc èxit. Adud al al-Dawla va morir el [[983]]. Muayyid va provar un acostament al seu germà, que no va reeixir i va morir poc després ([[984]]). El seu visir Ibn Abbad va cridar llavors a Fakhr que va anar a [[Rayy]] i [[Isfahan]]; el fill de Muayyid es va haver de sotmetre. Fakhr no va retornar el Gurgan (que havia passat a Muayyid) al seu antic aliat Kabus. Va donar suport a Tash contra el seu successor Ibn Simmdjur al Khurasan.