Mahmud Ghazan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Reversió a l'edició anterior a la núm 14592544 de 2014-12-25 20:38:19 feta per PereBot usant popups
m Robot fa desambiguació assistida de Khorasan
Línia 10:
 
==Biografia==
Inicialment fou cristià i fou batejat en aquesta religió<ref>"Ghazan had been baptized and raised a Christian", Richard Foltz, p.128</ref> igual que el seu germà [[Oldjeitu]] (Oljeitu). Quan va néixer el seu pare era governador del [[Gran Khorasan |Khurasan]] per compte d'[[Abaqa]] Khan. Després es va decantar cap al budisme. Abaqa el va posar sota custodia de la princesa Buluqhan Khatun que se'n va ocupar.<ref>Rashid al-Din – Història universal</ref> i fou educat per un monjo budista xinès.<ref>Charles Melville, "Padshah-i Islam: the conversion of Sultan Mahmud Ghazan Khan,p.159-177"</ref> Quan Arghun va pujar al tron va nomenar ([[1282]]) al seu fill governador de Khurasan, [[Mazanderan]] i [[Rayy]] (on el va acompanyar Buluqhan Khatun), càrrec que va mantenir sota Gaykhatu. Va construir un temple budista a Quchan, tot i la presencia a l'entorn de la religió musulmana.<ref>[[René Grousset]], The Empire of Steppes</ref> Ghazan va fer amics a la zona com Qutlughshah Manghud, Nurin (agha dels [[Jurkhin]]) i el persa Sad-ud-Din Savaji.
 
El [[1289]] el oirat [[Nawruz]] es va rebel·lar i es va aliar a [[Qaidu]] (o Kaidu) khan dels Khanats de [[Ogodei]] i [[Txagatai Khan|Txagatai]]. Ghazan va defensar la frontera durant deu anys. Quan Arghun fou assassinat el [[1291]], els atacs de Nawruz i la gana a [[Nishapur]] i tot el Khurasan el van impedir reclamar el tron. Gaykhatu fou proclamat Il-khan i es va apoderar de les vídues d'Abaqa i les seves propietats.<ref>Rashid al-Din - Ibid, p. I,d.III</ref>
Línia 28:
El [[1299]] va fer una expedició a Síria contra els mamelucs (1299-1300);<ref>{{en}} Malcolm Barber, ''The Trial of the Templars'', 2a ed. p. 22: "Ghazan va convidar als xipriotes a participar en les operacions conjuntes".</ref><ref>Demurger, p.143</ref> en aquesta campanya va participar el [[Regne d'Armènia Menor|rei d'Armènia Menor]] [[Hethum II]] i alguns dels seus cavallers templaris i hospitalaris.<ref>Demurger, p.142 (edició francesa) "Aviat se li va unir el rei Hethum, les forces del qual sembla que incloïen Hospitalaris i Templaris del Regne de la Petita Armènia, que van participar a la resta de la campanya "</ref> Va ocupar [[Alep]], va derrotar l'exèrcit mameluc a [[Homs]] a la [[batalla de Wadi al-Khazandar]]<ref> Demurger diu que aquesta fou la tercera batalla d'Homs</ref> el 23 o [[24 de desembre]] de [[1299]]. Els mamelucs en retirada foren perseguits per un cos mongol comandat pel general [[Mulay (mongol)|Mulay]] fins a [[Gaza]]<ref>Demurger, p.142 "Els mongols van perseguir als mamelucs en retirada cap al sud, però es van aturar a l'altura de Gaza"</ref> Ghazan va entrar a Damasc<ref>"Adh-Dhababi fa esment de la destrucció de Damasc pels mongols el 1299-1301", Nota 18, p.359</ref> que es va rendir en una data incerta entre el [[30 de desembre]] de [[1299]] i el [[6 de gener]] de [[1300]] (excepte la ciutadella que va resistir)<ref>Demurger, p. 142 </ref><ref>Runciman, p.439</ref> i en la campanya en general va destacar personalment.<ref>Rashid al-Din, Ibid</ref>
 
Durant l'expedició el grup mongol semiindependent dels [[Qaraunas]] or Neguderis que vivien a la frontera de [[Gran Khorasan |Khurasan]] i al khanat de [[Khanat de Txagatai|Txagatai]], van atacar els seus dominis i li van causar alguns problemes. Quan va retornar a Pèrsia el febrer del [[1300]], segurament per buscar farratge pels seus animals, va prometre retornar a Síria a l'hivern del 1300-1301, i atacar [[Egipte]]; llavors a Síria van restar deu mil homes sota el general Mulay que va governar breument fent atacs al sud fins a [[Jerusalem]] i [[Gaza]].<ref>Schein, 1979, p. 810</ref><ref>Demurger (p.146, edició francès): "Després de la retirada mameluca cap al sud, les forces principals mongoles es van retirar del nord al febrer, i Ghazan va deixar al general Mulay per governar Síria".</ref> El juliol del [[1300]], els croats van formar una petita flota de 16 galeres i alguns vaixells petits per atacar la costa i l'ambaixador de Ghazan els acompanyava.<ref>Demurger, p. 147</ref><ref>Schein, 1979, p. 811</ref> Síria però fou recuperada ben aviat pels mamelucs.<ref>Demurger, p.146</ref> Els caps religiosos locals, dirigits pel shaykh al-Islam Ibn Taymiyyah li van tirar en cara a Ghazan aquest atac contra musulmans.<ref>[http://www.fatwa-online.com/scholarsbiographies/8thcentury/ibntaymiyyah.htm Erudits musulmans]</ref>
 
El [[1300]] els croats van intentar establir una base a l'illa [[Ruad]] a la costa siriana per fer incursions contra els mamelucs mentre esperaven l'arribada de l'exèrcit de Ghazan. Però aquest no va poder complir el seu compromís el 1300 i els croats van haver de retornar a [[Xipre]] deixant guarnició a Ruad que finalment fou assetjada i conquerida pels mamelucs el [[1302]].